Altres noms: Pi bo, Pi campaner, Pi de llei, Pi de pinyes, Pi ver
Arbre de capçada ample, ramificat a la part superior, amb l'escorça gruixuda i esquerdada de color bru vermellós amb tons grisosos.
Les fulles s'agrupen de dues en dues, són de color verd fosc i fan de 10 a 20 cm.
Els llucs són de color vermellós i les pinyes fan fins a 15 cm de llarg.
Castellà: | pino doncel, pino, pino piñonero, pino albar |
Família: |
Pinàcies |
Forma vital: |
Macrofaneròfit perennifoli |
Part utilitzada: |
els llucs, els fruits |
Recol·lecció: |
de juliol a octubre |
Abundància: |
Molt comuna |
Localització: |
Boscos de terra baixa, però rar a les zones calcàries (0 - 600 m), |
Principis actius: |
oli essencial, trementina |
Propietats: |
Balsàmica, Descongestiva |
Preparació: |
bafs, decocció, oli essencial |
Altres usos: |
🥗 Els pinyons són comestibles i molt apreciats. 🏠 La fusta escalfa però crema molt de pressa. 💄 La resina es fa servir en perfumeria. 🌱 Arbre molt cultivat a finals del segle XIX i principis del XX per recollir els pinyons. 🌱 Cultivada com a ornamental per la forma de la capçada i la seva ombra. 🏭 L'escorça s'ha utilitzat en l'adoberia de pells. |
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
📜 Dit de llei perquè fa pinyes amb pinyons comestibles. Planta potser originària de l’est de la Mediterrània. 🪄 Està consagrat a Cibela. |
Similars: |
Més informació:
✋✋ Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Dolça Revolució
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
✋ Jardí botànic de Gombrén
✋ Temas de Farmacognosia
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1 i 3 de la nostra bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada