Pi pinyer

Pinus pinea L.

Altres noms: Pi bo, Pi campaner, Pi de llei, Pi de pinyes, Pi ver

Arbre de capçada ample, ramificat a la part superior, amb l'escorça gruixuda i esquerdada de color bru vermellós amb tons grisosos.

Les fulles s'agrupen de dues en dues, són de color verd fosc i fan de 10 a 20 cm.

Els llucs són de color vermellós i les pinyes fan fins a 15 cm de llarg.

Castellà:

pino doncel, pino, pino piñonero, pino albar

Família:

Pinàcies

Forma vital:

Macrofaneròfit perennifoli

Part utilitzada:

els llucs, els fruits

Recol·lecció:

de juliol a octubre

Abundància:

Molt comuna

Localització:

Boscos de terra baixa, però rar a les zones calcàries (0 - 600 m),

Principis actius:

oli essencial, trementina

Propietats:

Balsàmica, Descongestiva

Preparació:

bafs, decocció, oli essencial

Altres usos:

🥗 Els pinyons són comestibles i molt apreciats.

🏠 La fusta escalfa però crema molt de pressa.

💄 La resina es fa servir en perfumeria.

🌱 Arbre molt cultivat a finals del segle XIX i principis del XX per recollir els pinyons.

🌱 Cultivada com a ornamental per la forma de la capçada i la seva ombra.

🏭 L'escorça s'ha utilitzat en l'adoberia de pells.

Usos màgics, mitologia i curiositats:

📜 Dit de llei perquè fa pinyes amb pinyons comestibles. Planta potser originària de l’est de la Mediterrània.

🪄 Està consagrat a Cibela.

Similars:

🌼 Pi (gènere) (Pinus) 👈

🌼 Pi blanc (Pinus halepensis) 👈

🌼 Pi roig (Pinus sylvestris) 👈


Receptes amb Pi

Receptes amb Pinyó


Més informació:

✋ Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA

👉 CONECT-e

👉 Dioscórides interactivo

✋ Dolça Revolució

✋ Eixarcolant

👉 Etnobotànica dels Països Catalans

👉 Flora Catalana

✋ Jardí botànic de Gombrén

👉 Natusfera

✋ Temas de Farmacognosia

👉 Viquipèdia


Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1 i 3 de la nostra bibliografia.