Pi blanc

Pinus halepensis Mill.

Altres noms: Pi blanc, Pi bord, Pi garriguenc, Pinastre, Pinya (estròbil), Pinyó (llavor), Sapina, Trementina (producte elaborat)

Arbre que, quan és jove, té la capçada cònica amb l'escorça de color grisós platejat i que pot arribar als 20 m d'alçada.

Les fulles s'agrupen de dues en dues, fan de 5 a 7 cm de llarg i són verdes amb tons groguencs.

Les pinyes de 5-12 cm, pedunculades i que resten a l'arbre un cop s'han obert i han caigut els pinyons.

Castellà:

pino carrasqueño, pino, pino carrasco

Família:

Pinàcies

Forma vital:

Macrofaneròfit

Part utilitzada:

Les fulles, els brots

Recol·lecció:

de gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre. primavera, estiu, tardor, hivern, tot l'any

Abundància:

Molt comuna

Localització:

Boscos de terra baixa, però rar a la plana de la Selva i al vessant interior de les Gavarres (0 - 600 m).

Principis actius:

oli essencial, trementina

Propietats:

Antiasmàtica, Anticatarral, Antineuràlgica, Antireumàtica, Antisèptica, Antitussígena, Balsàmica, Expectorant, Mucolítica

Aplicacions terapèutiques:

Anticatarral. Expectorant. Antiasmàtica. Antisèptica per a la zona bronquial.

Diuen que a les persones que tenen asma els va bé estar en llocs envoltats de pins.

Plantes medicinals emprades com anticatarrals, antitussígenes i antisèptiques, i també per elaborar xarops i licors.

Preparació:

bafs, decocció, extracte fluid, maceració, oli essencial, tisana, xarop

Altres usos:

🌱 Cultivada com a ornamental sobretot en jardineria urbana.

🏭 Del pi blanc i del pinastre se n’aprofita la resina, la qual es destil•la i s’obté l’essència de trementina emprada per fer aiguarràs i del residu sòlid resultant la pega o colofònia que es fa servir en perfumeria; per combustió lenta de la fusta també s’obtenia la pega o quitrà que tenia una gran capacitat d’impermeabilització, per la qual cosa s’emprava molt per a impermeabilitzar les botes o els vaixells.

🏭 Per calçat. Es talla un tronc o branca que no sigui massa grossa i amb la fusta es fan esclops.

🏭 S'ha fet servir en l'adoberia de pells.

Usos màgics, mitologia i curiositats:

📜 Dit bord perquè fa una pinya petita dita pinyaca, i perquè la fusta no és bona per fer carbó.

📜 A les Gavarres hi trobem diferents espècies de pins. Amb el pi pinyer (Pinus pinea L.) també se’n feien esclops. Però l’aplicació més comuna d’aquesta espècie és usar els pinyons de les pinyes com a menjar. Per Sant Martí (a l’octubre) la pinya cau del pi i es recull. Després es deixa reposar i a l'estiu ella mateixa s'obre. També es podien deixar davant del foc i amb un ferro, anar-les picant per fer saltar els pinyons (les espellofaven). Per fer caure les pinyes de l’arbre feien servir una canya o una perxa llarga. Se’ls hi donava un cop i es feien caure, d’aquesta manera no calia enfilar-se a l’arbre. A banda del consum propi, hi havia gent que anava a les Gavar- res a collir pinyes per vendre els pinyons al mercat.

📜 Frase feta: “Per Sant Martí, la pinya cau del pi”.

🪄 S'ha utilitzat cremat en ritus màgics per desfer encanteris.

🪄 El fum de l'aigua bullint amb llucs del pi blanc es feia servir per "netejar" cases.

Similars:

🌼 Pi (gènere) (Pinus) 👈

🌼 Pi pinyer (Pinus pinea) 👈

🌼 Pi roig (Pinus sylvestris) 👈


Receptes amb pi

Receptes amb pinya


Més informació:

👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA

👉 CONECT-e

✋ Dioscórides interactivo

✋ Dolça Revolució

✋ Eixarcolant

👉 Etnobotànica dels Països Catalans

👉 Flora Catalana

✋ Jardí botànic de Gombrén

👉 Natusfera

✋ Temas de Farmacognosia

👉 Viquipèdia


Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.