Menta (gènere)

Mentha L.

Planta herbàcia perenne, ramificada, amb tiges erectes anguloses que pot fer de 25 a 60 cm d'alçada.

Les fulles són lanceolades o ovatolanceolades, dentades i gens piloses.

Les flors, bilabiades, s'agrupen en espigues terminals i són de color blanc amb tons rosats.

Castellà:

Mastranzo, Menta

Família:

Labiades

Forma vital:

Hemicriptòfit

Part utilitzada:

Les fulles

Recol·lecció:

Estiu-tardor

Abundància:

Molt comuna

Localització:

Cultivada i a vegades subsespontània a totes les comarques (0 - 1500 m).

Principis actius:

oli essencial

Propietats:

Carminativa, Digestiva, Estimulant, Tònica

Aplicacions terapèutiques:

Digestiva. Per curar el mal de ventre. Infusió-decocció. Es pot barrejar amb altres plantes. Via oral. Beguda.

Plantes medicinals que contenen olis essencials amb acció tònica, excitant. Tal com diu la dita "l’aigua de menta, tot mal repta".

Preparació:

decocció, infusió, tisana

Altres usos:

🥗 Com a aliment. Per fer-ne sopa: Es posa aigua a bullir i s'hi afegeix la menta (triturada o no, és opcional). Si es vol es pot posar un tros de pa sec amb aigua i fer-lo bullir (abans que arrenqui el bull és millor triturar-lo i que es vagi desfent). Es deixa bullir amb la menta (uns deu minuts) i s'hi posa sal i oli. Es pren calenta.

🥗 Emprada com a condiment i per elaborar licors.

🏠 S'utilitza per tapar les patates perquè no es corquin.

🌱 Cultivada als horts i als jardins coma ornamental, medicinal i per a condiment.

Usos màgics, mitologia i curiositats:

📜 nom grec i llatí de la menta, o potser derivat de la rel índia manth, fregar (Minthe, era també el nom d’una nimfa filla de Kokytos, l’estimada d’Hades i que Prosèrpina, gelosa del seu amor, va metamorfosar en una planta).

Similars:

Planta que es pot trobar tan de manera silvestre com cultivada, amb multitud de varietats i subespècies, les propietats terapèutiques de les quals és força similar.

🌼 Menta (Mentha spicata) 👈

🌼 Menta d'ase (Mentha suaveolens) 👈

🌼 Menta piperita (Mentha × piperita) 👈

🌼 Poniol (Mentha pulegium) 👈

🌼 Menta d’aigua, Menta de riu, Alfàbrega de pastor (Mentha aquatica): Planta que creix dins o prop de l’aigua i que fa una olor mentolada dolça; tiges clarament piloses a la part superior. Herbassars humits prop de l’aigua i creixenars a totes les comarques (0 - 1600 m). Estiu-tardor, molt comuna. Natusfera👈

🌼 Menta arvense (Mentha arvensis), que es es fa en herbassars ruderals del Ripollès, on és una planta molt rara, té les flors situades pel mig de la tija la qual acaba en un grup de fulles. Natusfera👈

🌼 Poliol de cérvol (Mentha cervina): Fulles estretes (menys de 5 mm d’amplada)sense pecíol o molt curt, calze amb 4 dents. Basses, prats humits i lleres fluvials al Clot d’Espolla, a les basses de l’Albera i als Aiguamolls de l’Empordà. Estiu, molt rara. Dit de cérvol perquè es el pulegium cervinum dels botànics antics, la menta de cérvol, potser perquè es fa en llocs salvatges on viuen els cérvols o perquè aquests animals els agradi la planta. Natusfera👈

🌼 Menta boscana, Menta borda, Menta de llop, Menta boscana, Mentastre (Mentha longifolia): Planta de flaire agradable, amb fulles diferents d'un verd mat per sobre i blanquinoses per sota; flors rosades o liloses. Jonqueres i altres herbassars humits de la Garrotxa als Pirineus (200 – 2000 m). Estiu, comuna. Natusfera👈


Més informació sobre les mentes

Receptes amb menta


Més informació:

👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA

👉 CONECT-e

👉 Dioscórides interactivo

👉 Dolça Revolució

👉 Flora Catalana

👉 Flora Ibérica

👉 Natusfera

👉 Viquipèdia


Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.