Ínula de muntanya

Inula montana L.

Altres noms: Àrnica, Herba del mal estrany

Planta herbàcia perenne, recoberta de pilositat blanquinosa, que fa de 15 a 25 cm d'alçada.

La majoria de les fulles s'agrupen en un rosetó basal i són oblongolanceolades, amb fulles superiors estretes.

Els capítols florals són de color groc daurat, fan de 3 a 5 cm de diàmetre i són solitaris situats a l'extrem de les tiges.


Castellà:	Árnica montera, té de caliza, tabaquera, árnica.
Família:	Compostes
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	Les flors
Recol·lecció:	de juny a agost
Abundància:	Molt rara comuna
Localització:	Fenassars i altres prats secs de l’Alt Empordà, la Garrotxa i també en alguns punts del Montseny. (0 – 300 m).
Principis actius:	cumarines, flavonoides, lactones sesquiterpèniques, oli essencial
Propietats:	Analgèsica, Antiinflamatòria, Antireumàtica
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ S'utilitza com a substitutiu de l'àrnica amb excel·lents resultats.
Contraindicacions:	🚫 Actualment el seu ús intern està completament desaconsellat per la seva toxicitat.
Preparació:	maceració
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Antic nom llatí d’aquestes plantes, potser deformació de la paraula grega helenion
Similars:	L'àrnica verdadera només es fa a muntanya, les plantes anomenades així a terra baixa corresponen a d'altres espècies: 🌼 Àrnica (Arnica montana) 👈 (hi trobareu més plantes similars a l'ínula). 🌼 Ínula helenioide (Inula helenioides): Planta no llenyosa a la base, molt pilosa i blanquinosa de menys de 50 cm d’alçada; tiges amb nombrosos capítols. Fulles de > 0,5 cm d’amplada; flors ligulades de 15-25 mm. Fenassars i altres prats secs de l’Empordà (0 – 300 m). Estiu, molt rara. Helenioide vol dir que s'assembla a l'herba de l'ala (Inula helenium), una planta medicinal antigament cultivada. Al Montseny s'anomena àrnica. Natusfera👈