Àrnica

Arnica montana L. subsp. montana

Sinònims: Arnica alpina Willd. ex Steud. / Arnica angustifolia Turcz. ex Ledeb. / Arnica helvetica G.Don ex Loudon / Arnica montana L. / Arnica plantaginisfolia Gilib. /
Cineraria cernua Thore /
Doronicum arnica Desf. / Doronicum arnica Garsault / Doronicum montanum Lam. / Doronicum oppositifolium Lam. /
Senecio arnica E.H.L.Krause

Altres noms: Esternudera, Tabac de muntanya

Planta herbàcia perenne de muntanya de fins 60 cm d'alçada, amb les fulles enteres en roseta a la base i tija amb 1-2 fulles, les basals de 5-17 cm.

Capítols grocs de més de 5 cm, amb flors marginals ligulades i les centrals tubuloses.

Fruits de 6-9 mm amb pèls al capdamunt.


Castellà:	árnica, estornudadera, arnicón, Flor del tabaco
Família:	Compostes
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	les flors
Recol·lecció:	Estiu
Abundància:	Rara
Localització:	Prats d'alta muntanya, des del Puigsacalm i Montfalgars (ambdós llocs molt rara) fins als Pirineus (1200 - 2600 m).
Principis actius:	lactones
Propietats:	Antiinflamatòria
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ Planta medicinal que conté un oli essencial que és estimulant circulatori, hipertensor i antiinflamatori, i es fa servir pels cops. ⚕️ Les fulles i flors seques es fan servir per provocar els esternuts.
Contraindicacions:	🚫 Actualment el seu ús intern està completament desaconsellat per la seva toxicitat. 🚫 No aplicar en ferides obertes ni en casos de dermatitis.
Preparació:	crema, oli essencial, tintura, ungüents
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Nom d'origen desconegut, potser àrab, que apareix per primer cop al s. XIV; potser alteració de ptarmica, que fa esternudar, ja que les flors seques són esternutatòries.
Similars:	L'àrnica només es fa a muntanya, les plantes anomenades així a terra baixa corresponen a d'altres espècies: 🌼 Ínula de muntanya (Inula montana) 👈 🌼 Olivarda (Inula viscosa, Dittrichia viscosa): Herbassars, marges secs i erms de terra baixa (0 – 700 m). Tardor, molt comuna. Planta tòxica per via interna, però que es pot fer servir externament com antisèptica i analgèsica i en algunes comarques s’anomena àrnica, en al•lusió a propietats medicinals semblants. També s'ha fet servir per preservar les patates a l'hivern. Dita olivarda perquè a vegades els capítols són parasitats per un insecte i per comptes de flors sembla que hi hagi un pinyol d’oliva, i matavinyes perquè creix ràpidament en camps abandonats i entremig dels ceps. Natusfera👈 🌼 Herba de Sant Roc (Pulicaria dysenterica): Jonqueres i herbassars humits prop de l’aigua a totes les comarques (0 - 1500 m). Estiu-tardor, comuna. Planta medicinal popularment emprada com a antidiarreica i antidisentèrica i que també té acció antihistamínica i cardioestimulant; anomenada àrnica en algunes comarques potser per la semblança de les propietats medicinals d’ambdues plantes. Natusfera👈 🌼 Gravit (Pallenis spinosa, Asteriscus spinosus): Planta herbàcia biennal erecte de fins 50 cm d’alçada o més, pilosa, amb fulles de 3-8 cm. Capítols grocs amb flors perifèriques ligulades i amb les bràctees externes llargues, acabades en una espina i obertes com una estrella. Fenassars i altres prats secs des del litoral al Ripollès (0 - 1300 m). Primavera-estiu, molt comuna. Anomenada àrnica al Montseny, on popularment és emprada per curar diverses afeccions. Natusfera👈