Inclou: Viola reichenbachiana Jord. ex Boreau / Viola riviniana Rchb.
Altres noms: Viola, Violer, Violeta
Planta herbàcia perenne amb tiges ascendents i de poca alçada, de 10 a 20 cm.
Les fulles són peciolades, en forma de cor, més llargues que amples, agudes i fan de 2 a 5 cm, disposades en roseta a la base i tiges floríferes que hi neixen lateralment.
Les flors, solitàries, són de color violeta, tenen els pètals asimètrics, amb dos pètals dirigits cap amunt i tres avall i fan de 1,5 a 2,5 cm.
Castellà: | violeta, pensamiento |
Família: |
Violàcies |
Forma vital: |
Hemicriptòfit |
Part utilitzada: |
Les flors, les fulles, el rizoma |
Recol·lecció: |
Primavera |
Abundància: |
Molt comuna |
Localització: |
Boscos caducifolis humits, a totes les comarques (0 - 2300 m). |
Principis actius: |
àcid salicílic, antocianòsids, mucílags, oli essencial, tanins |
Propietats: |
Analgèsica, Antireumàtica, Balsàmica, Emol.lient, Expectorant, Laxant |
Aplicacions terapèutiques: |
⚕️ Popularment emprada per curar diverses afeccions. |
Preparació: |
decocció, extracte fluid, infusió, tintura, tisana, xarop |
Altres usos: |
🥗 Les flors es mengen crues o caramelitzades. 🌱 Cultivada com a planta ornamental. |
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
📜 Nom llatí que rebien diverses plantes de flors aromàtiques, principalment la viola d’olor; hom diu que les violetes són una meravella i com que duren poc, són com un miracle de la natura i recordaven la sang de Crist, ja que les gotes que van caure de la creu es van convertir en violetes i per això a l’església el color morat és color de dol ja que recorda el color de la sang vessada al Calvari. 📜 Del llatí silvaticus, bosc, perquè és una planta que creix pels boscos. |
Similars: |
Planta que es pot trobar tan de manera silvestre com cultivada, amb multitud de varietats i subespècies, les propietats terapèutiques de les quals és força similar. 🌼 Pensament de camp (Viola arvensis) 👈 🌼 Viola d'olor (Viola odorata) 👈 🌼 Viola groga (Viola biflora): Flors que neixen sobre tiges aèries, allunyades de la base de la planta; sèpals aguts. Pètals grocs o amb predomini del blanc i el groc. Estípules de les fulles superiors poc dividides i més curtes que el pecíol. Fulles arrodonides o almenys més amples que llargues. Herbassars megafòrbics i boscos ombrívols d’alta muntanya (1 700 - 2450 m). Estiu, rara.
🌼 Viola canina (Viola canina): Flors que neixen sobre tiges aèries, allunyades de la base de la planta; sèpals aguts. Pètals de color violeta. Flors amb dos pètals dirigits cap amunt i tres avall (violes). Fulles més llargues que amples. Planta sense roseta basal de fulles i tiges floríferes que neixen del rizoma. Landes i matollars sobretot a les comarques de muntanya (100 - 2200 m). Primavera-estiu, rara.
|
Més informació:
👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Dioscórides interactivo
✋ Dolça Revolució
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
✋ Jardí botànic de Gombrén
✋ Temas de Farmacognosia
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1 i 3 de la nostra bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada