Viola d'olor

Viola odorata L.

Altres noms: Viola blanca, Viola d'ultramar, Viola de la mare de déu, Viola vera, Violeta

Planta herbàcia perenne, rizomatosa, que fa de 6 a 15 cm d'alçada.

Les fulles es disposen en un rosetó basal, reniformes (forma de ronyó), amb el marge finament lobulat.

Les flors són llargament pedunculades, amb cinc pètals irregulars i són de color violaci o blanc.


Castellà:	violeta, viola, violeta de monte
Família:	Violàcies
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	Les flors, les fulles, el rizoma
Recol·lecció:	Hivern-primavera
Abundància:	Molt rara
Localització:	Boscos de ribera de les planes al•luvials i vorades dels boscos humits de les comarques de muntanya (50 - 1300 m).
Principis actius:	àcid salicílic, antocianòsids, mucílags, oli essencial, tanins
Propietats:	Analgèsica, Antireumàtica, Balsàmica, Emol.lient, Expectorant, Laxant
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ De les flors se'n treu un oli essencial que es fa servir en perfumeria i també és una planta medicinal expectorant emprada en homeopatia per curar diverses afeccions. ⚕️ El xarop de viola (maceració de flors i mel) és excel·lent per malalties de l'aparell respiratori.
Contraindicacions:	🚫 No s'ha d'administrar en grans dosis pel seu efecte vomitiu.
Preparació:	decocció, extracte fluid, infusió, tintura, tisana, xarop
Altres usos:	🥗 Amb les flors es feien vins i licors. 💄 La seva essència és molt apreciada en perfumeria. 🌱 Cultivada com a ornamental.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Nom llatí que rebien diverses plantes de flors aromàtiques, principalment la viola d’olor; hom diu que les violetes són una meravella i com que duren poc, són com un miracle de la natura i recordaven la sang de Crist, ja que les gotes que van caure de la creu es van convertir en violetes i per això a l’església el color morat és color de dol ja que recorda el color de la sang vessada al Calvari. 🪄 S'ha considerat com a planta protectora.
Similars:	Planta que es pot trobar tan de manera silvestre com cultivada, amb multitud de varietats i subespècies, les propietats terapèutiques de les quals és força similar. 🌼 Violeta (Viola alba) 👈 🌼 Pensament de camp (Viola arvensis) 👈 🌼 Viola silvestre (Viola sylvestris) 👈 🌼 Viola groga (Viola biflora): Flors que neixen sobre tiges aèries, allunyades de la base de la planta; sèpals aguts. Pètals grocs o amb predomini del blanc i el groc. Estípules de les fulles superiors poc dividides i més curtes que el pecíol. Fulles arrodonides o almenys més amples que llargues. Herbassars megafòrbics i boscos ombrívols d’alta muntanya (1 700 - 2450 m). Estiu, rara. La planta sol fer una segona floració tardorenca on les flors no s’obren mai i, doncs, s’autofecunden. Natusfera👈 🌼 Viola canina (Viola canina): Flors que neixen sobre tiges aèries, allunyades de la base de la planta; sèpals aguts. Pètals de color violeta. Flors amb dos pètals dirigits cap amunt i tres avall (violes). Fulles més llargues que amples. Planta sense roseta basal de fulles i tiges floríferes que neixen del rizoma. Landes i matollars sobretot a les comarques de muntanya (100 - 2200 m). Primavera-estiu, rara. Caní vol dir propi del gos, dit despectivament per la falta d’olor de les flors de la planta. Natusfera👈