Remeiers i Remeieres de Girona · Plantipèdia: Ruda

Ruta chalepensis L.

Altres noms: Herba de bruixa, Ruda de bosc, Ruda de fulla estreta

Planta que es pot trobar tan de manera silvestre com cultivada, amb multitud de varietats i subespècies, les propietats terapèutiques de les quals és força similar.

Planta herbàcia perenne, lignificada a la base.

Segments foliars ovats. Inflorescència laxa; pètals patents (oberts) i amb pèls llargs. Pedicel tan llarg com el fruit o més; lòbuls superiors del fruit aguts.

Fulles pinnades molt dividides de color verd grisós amb folíols.

Flors grogues de 0,5 a 1 cm amb quatre pètals ciliats.

Tota la planta desprèn una forta olor.


Castellà:	ruda, rúa, arruda
Família:	Rutàcies
Forma vital:	Camèfit
Part utilitzada:	Les flors, les fulles
Recol·lecció:	Primavera-estiu
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Prats secs, llistonars i brolles del litoral al Ripollès (0 - 1100 m).
Principis actius:	alcaloides, heteròsids, oli essencial, tanins
Propietats:	Abortiva, Anafrodisíaca, Antiartrítica, Antihelmíntica, Antiparasitària, Oftàlmica, Otàlgica, Reguladora menstrual, Venotònica
Aplicacions terapèutiques:	Diversos informants alerten sobre la possible toxicitat d’aquesta planta. Diuen que és una planta molt forta i que cal prendre-la en petitíssimes dosis per evitar intoxicacions. Plantes medicinals, antigament considerades antiafrodisíaques (per això es cultivaven als monestirs), emmenagogues i abortives. De la maceració de fulles de ruda en oli d’oliva calent, se n’obté un oli excel•lent pel mal d’orella. Va bé per a afeccions oculars. Antisèptica ocular. Decocció. Cal que bulli uns 10 minuts. Es renten els ulls amb aquesta aigua. Abortiva. Infusió-decocció. Via oral. Beguda. Cal prendre’n una tassa al dia durant una setmana. Per combatre l’alopècia capil•lar. Infusió-decocció. Via tòpica. S’ha de rentar el cap amb sabó. Quan el cap ja és net, es fa una última esbandida amb aigua de ruda. Vermífuga. S’aixafen bé les fulles i es col•loquen dins un drap de fil on s’espremen i se’n treu un suc. Via oral. Beguda. Cal prendre’s una culleradeta del suc obtingut. Una altra forma d’'administració és posar uns brotets de ruda al costat del llit i respirar els aires de la ruda, que també fan efecte.
Preparació:	Actualment el seu ús intern està completament desaconsellat i la seva comercialització com a droga vegetal està prohibida per la seva toxicitat. extracte fluid, infusió, maceració, oli essencial, tintura
Altres usos:	🏠 Les branques de ruda fan marxar els ratolins. 💄 Se’n fan locions per eliminar els polls. 🐶 Per a xais i cabrits. Antisèptica utilitzata per després del part. Es feia un manat de ruda i es lligava a la cua del xai.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	🪄 Es feien escombres de ruda per “netejar” les cases embruixades. 🪄 En astrologia s'associa a Saturn i a Mart. 🪄 Aspirar l’olor de ruda protegeix contra les bruixes.
Similars:	🌼 Ruda vera (Ruta graveolens) 🌼 Ruda de muntanya (Ruta montana): Segments foliars linears (allargats). Inflorescència densa; pètals erectes sense pèls, i pedicel més curt que el fruit. Arenys fluvials i marges a la Selva i a l’Empordà (0 - 300 m). Primavera-estiu, molt rara. Natusfera👈 🌼 Ruda angustifòlia, Ruda bracteosa (Ruta chalepensis): Segments foliars ovats. Inflorescència laxa; pètals patents (oberts) i amb pèls llargs. Pedicel tan llarg com el fruit o més; lòbuls superiors del fruit aguts. Prats secs, llistonars i brolles del litoral al Ripollès (0 - 1100 m). Primavera-estiu, molt comuna. Popularment emprada a les Gavarres per combatre l’alopècia capil•lar, i al Ripollès pel reuma o pel mal de cap. Planta potser no originària de casa nostra, molt variable: la subsp. angustifolia(Ruta angustifolia) té la inflorescència enganxosa i pilosa, les bràctees florals estretes (3,5 mm d’amplada), i els pètals amb pèls curts; la subsp. chalepensis, en canvi, té la inflorescència sense pèls i les bràctess més amples. Angustifòlia vol dir de fulles estretes, i bracteosa que té bràctees florals amples i per l'antic nom científic de la planta. Natusfera👈