Ruta graveolens L.
Altres noms: Herba de bruixa, Rua, Ruda vera
Planta que es pot trobar tan de manera silvestre com cultivada, amb multitud de varietats i subespècies, les propietats terapèutiques de les quals és força similar.
Planta herbàcia perenne, pluricaule, lignificada a la base.
Segments foliars ovats. Inflorescència laxa; pètals patents (oberts) i amb pèls llargs. Pedicel tan llarg com el fruit o més; lòbuls superiors del fruit aguts.
Fulles pinnades molt dividides de color verd grisós amb folíols de 2 a 5 mm d'ample, oblongs.
Flors grogues de 0,5 a 1 cm amb quatre pètals finament dentats.
És una planta molt aromàtica.
Castellà: |
Ruda, Ruda hortense |
|
Família: |
Rutàcies |
|
Forma vital: |
Camèfit |
|
Part utilitzada: |
Les flors, les fulles |
|
Recol·lecció: |
Primavera-estiu |
|
Abundància: |
Molt comuna |
|
Localització: |
Prats secs, llistonars i brolles del litoral al Ripollès (0 - 1100 m). Naturalitzada. |
|
Principis actius: |
alcaloides, heteròsids, oli essencial, tanins |
|
Propietats: |
Abortiva, Anafrodisíaca, Antihelmíntica, Antiparasitària, Oftàlmica, Otàlgica, Reguladora menstrual, Venotònica |
|
Aplicacions terapèutiques: |
Diversos informants alerten sobre la possible toxicitat d’aquesta planta. Diuen que és una planta molt forta i que cal prendre-la en petitíssimes dosis per evitar intoxicacions. Plantes medicinals, antigament considerades antiafrodisíaques (per això es cultivaven als monestirs), emmenagogues i abortives. Tal com diu la dita "casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor". També conté furocumarines amb acció ictiotòxica que provoquen lesions cutànies i de fotosensibilizació en condiciones d’humitat i exposició al sol. Popularment emprada a les Gavarres per combatre l’alopècia capil•lar, i al Ripollès pel reuma o pel mal de cap. De la maceració de fulles de ruda en oli d’oliva calent, se n’obté un oli excel•lent pel mal d’orella. Va bé per a afeccions oculars. Antisèptica ocular. Decocció. Cal que bulli uns 10 minuts. Es renten els ulls amb aquesta aigua. Abortiva. Infusió-decocció. Via oral. Beguda. Cal prendre’n una tassa al dia durant una setmana. Per combatre l’alopècia capil•lar. Infusió-decocció. Via tòpica. S’ha de rentar el cap amb sabó. Quan el cap ja és net, es fa una última esbandida amb aigua de ruda. Vermífuga. S’aixafen bé les fulles i es col•loquen dins un drap de fil on s’espremen i se’n treu un suc. Via oral. Beguda. Cal prendre’s una culleradeta del suc obtingut. Una altra forma d’'administració és posar uns brotets de ruda al costat del llit i respirar els aires de la ruda, que també fan efecte. |
|
Preparació: |
Actualment el seu ús intern està completament desaconsellat i la seva comercialització com a droga vegetal està prohibida per la seva toxicitat. extracte fluid, infusió, maceració, oli essencial, tintura |
|
Altres usos: |
🥗 Aromatitza alguns licors. 🥗 Les fulles (poques) perfumen amanides. 🥗 A la comarca d'Osona afegeixen unes fulles de ruda a la xocolata desfeta de la canalla. 🏠 Les branques de ruda fan marxar els ratolins. 💄 Se’n fan locions per eliminar els polls. 🌱 Es cultiva com a medicinal i aromàtica. 🐶 Per prevenir atacs de guineus i d'altres animals, es posava una branqueta de ruda sota l'ala de l'aviram de corral. 🐶 Per a xais i cabrits. Antisèptica utilitzata per després del part. Es feia un manat de ruda i es lligava a la cua del xai. |
|
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
🪄 Unes fulles de ruda portades a sobre protegeixen d'encanteris i espants. 🪄 Es feien escombres de ruda per “netejar” les cases embruixades. 🪄 En astrologia s'associa a Saturn i a Mart. 🪄 Aspirar l’olor de ruda protegeix contra les bruixes. |
|
Similars: |
Més informació:
👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
✋ Jardí botànic de Gombrén
✋ Temas de Farmacognosia
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1 i 3 de la nostra bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada