Quercus humilis Mill.
Sinònims: Quercus pubescens Willd.
Altres noms: Aglaner, Glaner, Reure, Roure martinenc, Roure pubescent
Arbre caducifoli de capçada gran, menys dens que l'alzina, amb l'escorça grisosa.
Les fulles són obovades, blanes, lobulades i llises amb un pecíol no gaire llarg, la cara inferior de les fulles adultes pilosa, de color verd fosc.
Branquillons joves coberts de pèls.
Els fruis són els aglans.
Castellà: |
Ariza, Roble, Roble albar, Roble común, Roble pubescente |
|
Família: |
Fagàcies |
|
Forma vital: |
Macrofaneròfit |
|
Part utilitzada: |
L'escorça, els fruits |
|
Recol·lecció: |
Primavera |
|
Abundància: |
Molt comuna |
|
Localització: |
Boscos caducifolis, a totes les comarques (0 - 1600 m). |
|
Principis actius: |
fitosterols, flavonoides, resina, tanins |
|
Propietats: |
Antidiarreica, Antiinflamatòria, Astringent, Dermatològica |
|
Aplicacions terapèutiques: |
Popularment emprat a les Gavarres com antiasmàtic per combatre la bronquitis. Antiasmàtic. Per combatre la bronquitis. Infusió-decocció. Via oral. Beguda. |
|
Preparació: |
decocció, tintura, tisana |
|
Altres usos: |
🥗 Els aglans torrats s'utilitzen coma succedani del cafè. 🌱 Cultivada als horts i als jardins per a ús ornamental, és molt apreciat perquè contribueix a la regenaració del sòl. 🏭 La fusta del roure s'utilitza en ebenisteria, en l'elaboració de botes de vi, en la construcció naval i en construcció per fer-ne bigues. 🏭 L'escorça es fa servir en adoberia de pells. 🏭 La fuste és apreciada coma llenya pel seu gran poder calorífic. 🐶 Per a les vaques. Com a alimentació. En fresc. Via oral. Ingesta directa. 🐶 Les aglans són tòxiques per als cavalls, però en canvi s’utilitzen com a aliment pels porcs. |
|
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
📜 Del llatí quercus, que designava igualment el roure, l'alzina i l'alzina surera 🪄 Dins del simbolisme significa el poder, la sobirania i el lideratge. 🪄 En astrologia s'associa a Mart. 🪄 S'associa amb els déus del clima (Thor, Zeus, Júpiter, Taranis). |
|
Similars: |
Gènere on són freqüents les hibridacions entre espècies, la qual cosa dificulta la determinació d'alguns exemplars: 🌼 Roure americà (Quercus rubra): fa fulles més grosses, molt dentades que prenen un color vermell intens a la tardor i els fruits maduren el segon any; s’ha trobat subespontani a les Guilleries, a la Garrotxa i a la Cerdanya. Natusfera👈 🌼 Roure de fulla gran, roure sessiliflor (Quercus petraea): Branquillons joves sense pèls (rarament poden presentar-ne algun). Pecíol de més de 10 mm; fulles no auriculades; fruits propers entre ells, amb el peduncle molt curt. Fulles i branques joves sense pèls; fulles caduques a l’hivern, amb 4-10 parells de nervis secundaris arquejats o sinuosos. Boscos caducifolis sobre substrat silici, a totes les comarques (50 - 1800 m). Primavera, rara.
🌼 Roure pènol (Quercus robur): Branquillons joves sense pèls (rarament poden presentar-ne algun); cara inferior de les fulles adultes també sense pèls. Pecíol de -10 mm; fulles auriculades a la base (tenen un apèndix foliaci); fruits distants entre ells, amb el peduncle més llarg que els pecíols. Boscos caducifolis humits a Tordera, i de la Selva al Ripollès (25 - 1200 m). Primavera, rara.
🌼 Roure cerrioide (Quercus × cerrioides) potser un híbrid entre Q. pubescens i Q. faginea, el roure valencià o roure de fulla petita que no creix les nostres comarques, un roure de fulles petites i fortament dentades. Natusfera👈 🌼 Alzina 👈 |

Més informació:
👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Dolça Revolució
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
✋ Temas de Farmacognosia
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada