Alzina

Quercus ilex L.

Altres noms: Aglanera, Alzina aglanera, Aulina, Auzina, Bellotera, Carrasca vera

Arbre de fulles persistents, molt coriàcies, enteres o amb petites dents espinoses.

Tronc i branques sense suro; coberta de la gla amb dents ± semblants i aplicades.

Les fulles són verdes a l'anvers i grises o blanquinoses al revers.

El fruit és l'aglà.


Castellà:	carrasca, chaparro, encina
Família:	Fagàcies
Forma vital:	Macrofaneròfit
Part utilitzada:	L'escorça, els fruits
Recol·lecció:	Primavera
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Boscos (alzinars), a totes les comarques (0 - 1300 m).
Principis actius:	tanins
Propietats:	Antidiarreica, Antiinflamatòria, Astringent, Cicatritzant, Hemostàtica
Aplicacions terapèutiques:	L’escorça s’utilitzava per combatre la diarrea. Popularment emprada al Ripollès la infusió de fulles per deixar de veure vi. Per alleugerir el dolor dels peus cansats. Decocció. Es fa servir la pela, la part externa de l’escorça. Via tòpica. Bany.
Preparació:	banys, decocció, tisana
Altres usos:	🥗 Dels aglans se'n fa fa confitura i farines alimentàries. 🏠 Per jugar la mainada. Bala de la petadora de saüquer: Es pitja l’aglà fins a mig canó de saüquer, i llavors se n’hi fica un altre i l'aire que hi queda comprimit fa una petita explosió que empeny l’aglà cap enfora. 🏭 La fusta dóna un carbó de gran qualitat (té un elevat poder calorífic). 🏭 La fusta d'alzina es feia servir, entre d'altres usos, per fabricar rodes de carro o els mànecs de les eines del camp. 🏭 De l'escorça s'obté un tint vermellós (tanins) per a la indústria pelletera, i també brees i quitrans per a impermeabilitzar i calafatar vaixells. 🐶 Per a les vaques i els porcs. Com a alimentació. En fresc. Via oral. Ingesta directa. 🐶 Antisèptic. Antiinflamatori. Concretament usat per curar ferides de les potes dels cavalls. Decocció. Via tòpica. Es fa un cataplasma amb l’escorça esmicolada barrejada amb segó i vinagre. També es pot fer el cataplasma d’aigua d’escorça d’alzina i prou. 🐶 Els branquillons d’alzina amb fulles (anomenats rama d’alzina) també es donaven a altres tipus de bestiar com, per exemple, conills, ovelles i xais. Normalment se’ls hi donava a l’hivern.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	🪄 Els aglans collits un diumenge a l'hora planetària precisa, un cop reduïts a cendra, són un dels millors amulets pels negocis, sempre que els guardem en una bossa de seda groga (desconeixem l'hora planetària precisa).
Similars:	🌼 Alzina surera, Suro, Curoc, Suire (Quercus suber): Tronc i branques coberts d’una capa espessa de suro; coberta de la gla amb esquames desiguals (les de dalt més llargues) i patents. Boscos (suredes) i brolles arbrades, sobre substrat silici, del litoral al Ripollès (0 - 1200 m). Primavera. Molt comuna. El suro que s’extreu del tronc s’utilitza per la producció de taps d’ampolla i materials aïllants; també s'havia aprofitat l'escorça que hi ha entre el tronc i el pelagrí, que s'utilitzava per tenyir, el quebratxo. Popularment emprat a les Gavarres com antisèptic per curar les ferides dels peladors de suro. Natusfera👈 🌼 Garric, Coscoll, Garulla, Garolla, Aurinella (Quercus coccifera): Arbre o arbust perennifoli; fulles rígides, de marge enter o amb petites dents agudes, Arbust de fulles verdes a ambdues bandes (sense pèls) i amb el marge cobert de dents punxents. Matollars arbustius (garrigues) i pinedes clares, del litoral a la Garrotxa (0 - 600 m). Primavera. Molt comuna. Dita coscoll perquè les branques porten els insectes quermes, del grup dels còccids, coccum en llatí; els quermes (o grana) abans es feien servir per tenyir i donava el color grana o carmesí. Natusfera👈 🌼 Roure 👈