Lli de narbona

Linum narbonense L.

Altres noms: Lli blau, Lli bord

Herba anual, ramificada, amb una tija erecte, llarga i prima.

Les fulles són linears de 0,5 a 2,5 cm.

Les flors, escassses, de color blau viu, i fan de 2 a 4 cm de diàmetre i sèpals de 8-14 mm.

Castellà:

campanilla, boja blanca, lino, espuela de caballero

Família:

Linàcies

Forma vital:

Hemicriptòfit

Part utilitzada:

Les granes

Recol·lecció:

Primavera-estiu

Abundància:

Comuna

Localització:

Prats secs sobre substrat calcari a la rodalia de Girona i de l’Empordà fins als Pirineus (25 - 2100 m).

Principis actius:

mucílags, oli, sals minerals

Propietats:

antigastràlgic, emol.lient, laxant

Aplicacions terapèutiques:

Purgant. Beguda en infusió-decocció.

Laxant. En cru per ingesta directa. Es recomana barrejar les llavors de lli, per exemple, amb un iogurt.

Preparació:

emplastre, maceració, granes mastegades, pols

Altres usos:

🏭 De les espècies cultivades se n'obté fibra tèxtil de de fa uns 4000 anys.

Usos màgics, mitologia i curiositats:

📜 Del grec i el llatí, lli, potser del celta llin, fil.

📜 Dit així perquè es va trobar per primer cop en aquesta ciutat del Llenguadoc.

🪄 Les flors de lli s'han considerat com a bons protectors contra els encanteris.

Similars:

🌼 Lli (Linum usitatissimum L.) 👈


Més informació:

✋ Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA

👉 CONECT-e

✋ Dioscórides interactivo

✋ Dolça Revolució

✋ Eixarcolant

👉 Etnobotànica dels Països Catalans

👉 Flora Catalana

✋ Jardí botànic de Gombrén

👉 Natusfera

✋ Temas de Farmacognosia

👉 Viquipèdia


Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1 i 3 de la nostra bibliografia.