Remeiers i Remeieres de Girona · Plantipèdia: Lli

Linum usitatissimum L.

Altres noms: Bri, Lli ver, Llin, Llinet

Planta herbàcia, anual o biannual, amb una tija erecte, llarga i prima (fins a 1 m), molt poc ramificada.

Les fulles són alternes, lanceolades i sèssils.

Les flors, de color blau cel, presenten un llarg pedicel i es disposen en corimbe.


Castellà:	linaza, lino
Família:	Linàcies
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	Les granes, les tiges
Recol·lecció:	Primavera-estiu
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Prats humits a totes les comarques (0 - 1300 m).
Principis actius:	àcids: linoleic, linolènic, oleic; cel·lulosa, cianogenètics, heteròsids, mucílags, oli, proteïnes, sals minerals
Propietats:	antigastràlgic, emol.lient, laxant, purgant, suavitzant
Aplicacions terapèutiques:	Purgant. Beguda en infusió-decocció. Laxant. En cru per ingesta directa. Es recomana barrejar les llavors de lli, per exemple, amb un iogurt.
Preparació:	emplastre, maceració, granes mastegades
Altres usos:	🏭 És cultivat per les seves fibres, i també se’n fa l’oli de lli (la llinassa) que té gran poder fixador d’altres substàncies. 🏭 De les espècies cultivades se n'obté fibra tèxtil de de fa uns 4000 anys.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Del grec i el llatí, lli, potser del celta llin, fil. 📜 Usitatíssim prové del llatí i significa molt útil, utilíssim. 📜 El fruit es desfà i se n’utilitza directament la grana o llavor. 🪄 Les flors de lli s'han considerat com a bons protectors contra els encanteris.
Similars:	🌼 Llinet purgant (Linum catharticum): Flors blanques o d’un blanc violaci. Planta anual de tiges primes i fulles oposades de 2-4 mm d'amplada; pètals de 3-6 mm. Prats de sòl profund i llocs humits del Montseny i les Guilleries i de l’Albera als Pirineus (300 - 2100 m). Primavera-estiu, molt comuna. Planta tòxica, antigament emprada en alguns llocs com a purgant, i actualment només en homeopatia per tractar la bronquitis i l’amenorrea. Natusfera👈 🌼 Lli blanc, Herba ronyonera, Llinet silvestre, Herba terrera, Herba de les pedres (Linum tenuifolium subsp. milletii [incl. L. suffruticosum]): Flors blanques o d’un blanc violaci. Planta perenne ± llenyosa i amb fulles alternes de menys de 2 mm d'amplada; pètals de 10-25 mm. Prats secs sobre substrat calcari des del litoral als Pirineus (rara a la Selva) (0 - 1900 m). Primavera-estiu, comuna. Hom separa el tàxon L. tenuifolium, una mata de 1-10 tiges floríferes de 20-50 cm d’alt, sense o amb poques tiges estèrils i sèpals externs amb un sol nervi aparent, i L. suffruticosum, que fa 10-60 tiges floríferes d’uns 20 cm d’alt i amb els sèpals externs amb 3 nervis. Popularment emprada com a diürètica i per a les malalties del ronyó i per estroncar les hemorràgies. Natusfera👈 🌼 Lli de narbona (Linum narbonense) 👈 🌼 Lli austríac (Linum perenne): Flors blaves. Pètals d'un blau cel; sèpals i pètals més petits. Estigmes de les flors capitats (arrodonits al capdamunt, lupa!). Prats secs de muntanya (1150 - 2300 m). Estiu, rara. A les terres catalanes té dues subespècies, la subsp. alpinum i la subsp. austriacum (L. austriacum subsp. collinum) d'aquí el nom català de la planta; consulteu altra bibliografia per a una correcta determinació. Natusfera👈 🌼 Lli usitatíssim, Llinosa, Llinet, Bri, Herba feridora (Linum usitatissimum subsp. angustifolium / L. bienne): Flors blaves. Pètals d'un blau cel; sèpals i pètals més petits. Estigmes linears. Prats humits a totes les comarques (0 - 1300 m). Primavera-estiu, molt comuna. Natusfera👈 🌼 Llinet estricte (Linum strictum): Flors grogues. Planta anual de prats secs amb fulles alternes; pètals de 4-8 mm. Planta ± rígida; marge foliar aspre amb dents fines (lupa!); sèpals de 4-6 mm i pètals de 6-12 mm. Prats secs d’anuals del litoral al Ripollès (0 - 1300 m). Primavera-estiu, molt comuna. Estricte vol dir dret, perquè la planta és erecta. Natusfera👈