Card marià

Silybum marianum (L.) Gaertn.

Sinònims: LLATÍ

Altres noms: Card burral, Card clapat, Card gallofer, Cardassa, Carxofa de burro, Escardot gros, Presor

Planta herbàcia anual, espinosa, erecta amb tiges acanalades, alta de fins 2 m d’alçada.

Fulles oblongues o pinnatífides, grans de fins 50 cm, de color verd lluent i amb taques blanques a l'anvers, amb el marge espinós.

Capítols solitaris i llargament pedunculars, purpuris de 2,5 a 5 cm, amb les bràctees llargues, recorbades i molt punxents.


Castellà:	cardo borriquero, cardo mariano, cardo, cardoncha
Família:	Compostes
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	els fruits, les fulles, els pètals
Recol·lecció:	Primavera-estiu
Abundància:	Comuna
Localització:	Erms i terres remogudes de terra baixa (0 - 1000 m).
Principis actius:	àcids: linoleic, oleic, palmític; flavonoides, silimarina
Propietats:	Antial.lèrgica, Antiinflamatòria, Antioxidant, Hepatoprotectora
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ Planta medicinal els fruits de la qual contenen el flavonoide silimarina, i es fan servir per afeccions del fetge i com a protector hepàtic en intoxicacions per bolets tòxics o ingestió en excès d’alcohol.
Contraindicacions:	🚫 Hipersensibilitat a la silimarina.
Preparació:	infusió
Altres usos:	🥗 Les flors i les fulles tendres es mengen com a verdura. 🥗 Les granes torrades es feien servir com a substitutiu del cafè. 🏭 Els pètals es fan servir per cuallar la llet.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Dit així per les taques blanques de les fulles que la llegenda popular atribueix a gotes de llet de la Verge, o bé perquè era utilitzada per les malalties de les dones. 🪄 Les flors es cremeven per allunyar els llamps. 🪄 A Escòcia es posaven collars fets amb les flors per tal d'allunyar les serps.