Xenixell

Senecio vulgaris L.

Sinònims: Erigeron senecio Sch.Bip. ex Webb & Berthel. / Senecio lanuginosus Trow / Senecio vulgarihumilis Batt. & Trab. / Senecio vulgari-humilis Batt. & Trab. / Senecio vulgaris subsp. vulgaris

Altres noms: Morruts, Morruts de bou, Xenixell, Xerixell

Fulles dividides en segments més amples o dentades profundament. Planta no blanquinosa anual, no glandulosa ni viscosa; capítols sense lígules i amb 8-10 bràctees suplementàries amb la punta negra a la base del capítol.


Castellà:	hierba cana, hierba del gusano, florigallos
Família:	Asteràcies
Forma vital:	Teròfit
Part utilitzada:	Els brots tendres, L'arrel, l'escorça, les flors, els fruits, les fulles, les granes, tota la part aèria de la planta, el rizoma
Recol·lecció:	Hivern-primavera
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Camps i herbassars a totes les comarques (0 - 1900 m).
Propietats:	Vulnerària
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ Popularment emprada a les Gavarres per treure punxes i guarir pellerons. Veure recepta de l’oli de xenixell 👈.
Contraindicacions:	🚫 Planta metzinosa a dosis elevades.
Preparació:	crema, decocció,maceració, ungüents
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Antic nom llatí d’aquestes plantes i de la del gèn. Erigeron, de sene, ancià, en al•lusió als pèls blancs dels fruits (ērigérōn, del grec que envelleix a la primavera