Trepó

Verbascum thapsus L.

Altres noms: Blenera, Candelera, Cua de guilla, Cua de llop, Fulla borruda, Herba blenera, Herba candelera, Ressentida, Trepó joanal, Tripó

Planta herbàcia biennal de fins a 2 m d'alçada.

Les fulles basals de 8 a 50 cm, disposades en rosetó, són de color grisós i tenen un tacte vellutat.

Les flors són grogues i fan de 12 a 35 mm.

Planta densament tomentosa amb les flors reunides en una espiga densa i poc ramificada o gens; filaments dels estams amb pèls blancs; Fulles enteres o poc dentades.


Castellà:	gordolobo, guardalobo, oreja de lobo, verdelobo
Família:	Escrofulariàcies
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	Les flors, les fulles
Recol·lecció:	Estiu-tardor
Abundància:	Comuna
Localització:	Clarianes i marges de bosc caducifoli i marges de camins a totes les comarques (rar però a terra baixa) (0 - 2000 m).
Principis actius:	àcids: cafeic, ferúlic; esterols, flavonoides, mucílags, resina, saponines
Propietats:	Antihemorroïdal, Antitussígena, Antivírica, Emol.lient, Hipotensora, Vulnerària
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ Popularment emprada per diverses afeccions: antihemorroïdal, antironyosa i antitussígena. ⚕️ Hipotensora: Infusió-decocció. Via oral. Beguda
Contraindicacions:	🚫 Algunes persones que han estat massa temps en contacte amb la planta desenvolupen processos al·lèrgics. Tenen picors, tos i mal de coll. És molt important colar bé per una tela densa, sense foradets, les infusions, per tal d’evitar la tos irritativa que els petits pèls causarien. ¹
Preparació:	fulles aplicades en fresc, infusió, tintura
Altres usos:	🏠 Les fulles seques es feien servir per escalfar els forns. 💄 Les flors es feien servir per aclarar els cabells. 🐶 Tòxica pels peixos.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Dites així per la semblança de la nervació de sota les fulles amb les vísceres d’animals remugants (el que s’anomena planta signífera); els noms de blenera i candelera fan referència a l’ús que es feia (quan no hi havia cotó) del borrissol de les fulles d’algunes espècies com a metxa o ble de candeles, pilositat a la que potser fa referència el nom llatí, de barba, -ae, barba; les flors cauen fàcilment, d’aquí la dita de “trepó, trepó, tira ses flors i ses fulles no”. 📜 La planta es feia servir per pescar a les basses dels rius. S'agafaven les plantes, s'aixafaven i es remenaven a l'aigua, així els peixos flatats d'oxigen, sortien a respirar i s'agafaven fàcilment. 🪄 Les metges fetes amb fulles de trepó eren les preferides dels bruixots i el endevins.
Similars:	Plantes medicinals popularment emprades com a vulneràries per curar llagues i ferides, o per desinflar la panxa. 🌼 Blatària (Verbascum blattaria): Flors solitàries a l’axil•la de les bràctees. Planta poc pilosa; flor i fruit amb un peduncle de > 10 cm. Herbassars un xic humits, clarianes i marges de boscos humits, des del litoral al Ripollès (0 - 1600 m). Estiu-tardor, comuna. Blatària vol dir escarabat en llatí i segons Plini la planta els atrauria. Natusfera👈 🌼 Trepó ploraner, Múria (Verbascum sinuatum): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles lobades, sinuades i dentades. Planta grisenca, densament tomentosa; fulles amb pecíol curt. Fenassars i altres prats secs de terra baixa (0 - 1000 m). Estiu-tardor, molt comuna. Popularment emprada com antidiarreica i cicatritzant. Natusfera👈 🌼 Trepó magenc (Verbascum boerhavii): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles lobades, sinuades i dentades. Fulles d’un verd fosc, poc piloses per sobre i amb pecíol llarg (> 3 cm). Inflorescència simple no ramificada. Marges de camins, vorades de boscos i indrets rocosos a totes les comarques (0 - 2100 m). Primavera-estiu, molt comuna. Natusfera👈 🌼 Porpres (Verbascum chaixii): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles lobades, sinuades i dentades. Fulles d’un verd fosc, poc piloses per sobre i amb pecíol llarg (> 3 cm). Inflorescència oberta amb moltes branques. Matollars, prats i marges assolellats al Montseny, a la Garrotxa i als Pirineus (400 - 1200 m). Estiu-tardor, rara. Porpres potser pels pèls de color porpra dels estams. Natusfera👈 🌼 Trepó candeler, Herba de crocades, Croques (Verbascum lychnitis): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles enteres o poc dentades. Flors reunides en una espiga ramificada. Branques de la inflorescència curtes. Flors blanques. Prats secs, marges i vores de camins i talussos, sobretot a les comarques de muntanya (200 - 2200 m). Estiu-tardor, comuna. Dita herba de les crocades, perquè s'utilitzava per fer la crocada, la pesca al riu intoxicant els peixos (croca és el fruit de la Croca de llevant [Anamirta cocculus, fam. de les menispermàcies], la planta més utilitzada per aquest tipus de pesca, una liana tropical que no es fa a casa nostra). Natusfera👈 🌼 Trepó pulverulent, Cua de llop, Cua de guilla, Flor de torpa (Verbascum pulverulentum): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles enteres o poc dentades. Flors reunides en una espiga ramificada. Branques de la inflorescència llargues. Flors grogues. Fulles cobertes a totes dues cares d’una pilositat blanquinosa; filament dels estams amb pèls blancs. Herbassars secs, cardassars i erms a totes les comarques (0 - 1400 m). Estiu-tardor, comuna. Pulverulent vol dir que és com empolsat, pel toment blanc que cobreix la planta. Popularment emprada pels refredats, com a digestiva, pels èczemes de la pell...; també s’havia fet servir per pescar als rius, ja que és tòxica pels peixos. Natusfera👈