Altres noms: Blenera, Candelera, Cua de guilla, Cua de llop, Fulla borruda, Herba blenera, Herba candelera, Ressentida, Trepó joanal, Tripó
Planta herbàcia biennal de fins a 2 m d'alçada.
Les fulles basals de 8 a 50 cm, disposades en rosetó, són de color grisós i tenen un tacte vellutat.
Les flors són grogues i fan de 12 a 35 mm.
Planta densament tomentosa amb les flors reunides en una espiga densa i poc ramificada o gens; filaments dels estams amb pèls blancs; Fulles enteres o poc dentades.
Castellà: | gordolobo, guardalobo, oreja de lobo, verdelobo |
Família: |
Escrofulariàcies |
Forma vital: |
Hemicriptòfit |
Part utilitzada: |
Les flors, les fulles |
Recol·lecció: |
Estiu-tardor |
Abundància: |
Comuna |
Localització: |
Clarianes i marges de bosc caducifoli i marges de camins a totes les comarques (rar però a terra baixa) (0 - 2000 m). |
Principis actius: |
àcids: cafeic, ferúlic; esterols, flavonoides, mucílags, resina, saponines |
Propietats: |
Antihemorroïdal, Antitussígena, Antivírica, Emol.lient, Hipotensora, Vulnerària |
Aplicacions terapèutiques: |
⚕️ Popularment emprada per diverses afeccions: antihemorroïdal, antironyosa i antitussígena. ⚕️ Hipotensora: Infusió-decocció. Via oral. Beguda |
Contraindicacions: |
🚫 Algunes persones que han estat massa temps en contacte amb la planta desenvolupen processos al·lèrgics. Tenen picors, tos i mal de coll. És molt important colar bé per una tela densa, sense foradets, les infusions, per tal d’evitar la tos irritativa que els petits pèls causarien. 1 |
Preparació: |
fulles aplicades en fresc, infusió, tintura |
Altres usos: |
🏠 Les fulles seques es feien servir per escalfar els forns. 💄 Les flors es feien servir per aclarar els cabells. 🐶 Tòxica pels peixos. |
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
📜 Dites així per la semblança de la nervació de sota les fulles amb les vísceres d’animals remugants (el que s’anomena planta signífera); els noms de blenera i candelera fan referència a l’ús que es feia (quan no hi havia cotó) del borrissol de les fulles d’algunes espècies com a metxa o ble de candeles, pilositat a la que potser fa referència el nom llatí, de barba, -ae, barba; les flors cauen fàcilment, d’aquí la dita de “trepó, trepó, tira ses flors i ses fulles no”. 📜 La planta es feia servir per pescar a les basses dels rius. S'agafaven les plantes, s'aixafaven i es remenaven a l'aigua, així els peixos flatats d'oxigen, sortien a respirar i s'agafaven fàcilment. 🪄 Les metges fetes amb fulles de trepó eren les preferides dels bruixots i el endevins. |
Similars: |
Plantes medicinals popularment emprades com a vulneràries per curar llagues i ferides, o per desinflar la panxa. 🌼 Blatària (Verbascum blattaria): Flors solitàries a l’axil•la de les bràctees. Planta poc pilosa; flor i fruit
amb un peduncle de > 10 cm. Herbassars un xic humits, clarianes i marges de boscos humits, des del litoral al Ripollès (0 - 1600 m). Estiu-tardor, comuna.
🌼 Trepó ploraner, Múria (Verbascum sinuatum): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles lobades, sinuades i dentades. Planta grisenca, densament tomentosa; fulles amb pecíol curt. Fenassars i altres prats secs de terra baixa (0 - 1000 m). Estiu-tardor, molt comuna.
🌼 Trepó magenc (Verbascum boerhavii): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles lobades, sinuades i dentades. Fulles d’un verd fosc, poc piloses per sobre i amb pecíol llarg (> 3 cm). Inflorescència simple no ramificada. Marges de camins, vorades de boscos i indrets rocosos a totes les comarques (0 - 2100 m). Primavera-estiu, molt comuna. Natusfera👈 🌼 Porpres (Verbascum chaixii): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles lobades, sinuades i dentades. Fulles d’un verd fosc, poc piloses per sobre i amb pecíol llarg (> 3 cm). Inflorescència oberta amb moltes branques. Matollars, prats i marges assolellats al Montseny, a la Garrotxa i als Pirineus (400 - 1200 m). Estiu-tardor, rara.
🌼 Trepó candeler, Herba de crocades, Croques (Verbascum lychnitis): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles enteres o poc dentades. Flors reunides en una espiga ramificada. Branques de la inflorescència curtes. Flors blanques. Prats secs, marges i vores de camins i talussos, sobretot a les comarques de muntanya (200 - 2200 m). Estiu-tardor, comuna.
🌼 Trepó pulverulent, Cua de llop, Cua de guilla, Flor de torpa (Verbascum pulverulentum): Flors reunides en grups a l’axil•la de les bràctees. Fulles enteres o poc dentades. Flors reunides en una espiga ramificada. Branques de la inflorescència llargues. Flors grogues. Fulles cobertes a totes dues cares d’una pilositat blanquinosa; filament dels estams amb pèls blancs. Herbassars secs, cardassars i erms a totes les comarques (0 - 1400 m). Estiu-tardor, comuna.
|
Més informació:
👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Dolça Revolució
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
👉 Jardí botànic de Gombrén (1)
✋ Temas de Farmacognosia
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada