Sambucus nigra L.
Sinònims: Sambucus alba Raf. / Sambucus arborescens Gilib. / Sambucus aurea hort. / Sambucus aurea hort. ex Carrière / Sambucus columnaris Lebas / Sambucus dissecta K.Koch / Sambucus dissecta hort. ex C.Koch / Sambucus elegans K.Koch / Sambucus elegans hort. ex C.Koch / Sambucus floribunda K.Koch / Sambucus floribunda hort. ex C.Koch / Sambucus florida Salisb. / Sambucus graveolens Willd. / Sambucus hirta Tausch / Sambucus laciniata Mill. / Sambucus leucocarpa K.Koch / Sambucus leucocarpa hort. ex C.Koch / Sambucus linearis K.Koch / Sambucus linearis hort. ex C.Koch / Sambucus lucida Tausch / Sambucus medullosa Gilib. / Sambucus mexicana C.Presl / Sambucus monstrosa hort. ex Loudon / Sambucus nigra subsp. nigra / Sambucus pulverulenta K.Koch / Sambucus pulverulenta hort. ex C.Koch / Sambucus pyramidata Lebas / Sambucus rotundifolia Lodd. ex Sweet / Sambucus virescens Desf. / Sambucus vulgaris Lam. / Sambucus vulgaris Neck.
Altres noms: Benabre, Bonabre, Flor de manobre, Menabre, Sabuc, Sabuquer, Saüc, Saüquer
Arbust que pot arribar a fer-se arbre, molt ramificat, de fusta tova.
Les fulles són oposades, imparipinnades amb 5 9 folíols ovats de 4 a 12 cm, tiges amb medul•la blanca.
Flors blanques, de 4 a 6 mm, s'agrupen en corimbes de fins a 20 cm.
Els fruits fan de 5 a 6 mm i negres quan són madurs.
Castellà: |
saúco, sabuco, sauco, sabugo, canillero |
Família: |
Caprifoliàcies |
Forma vital: |
Macrofaneròfit |
Part utilitzada: |
L'escorça, les flors, els fruits, les fulles, les granes |
Recol·lecció: |
Primavera-estiu |
Abundància: |
Molt comuna |
Localització: |
Boscos de ribera i marges humits a totes les comarques (0 - 1600 m). |
Principis actius: |
Flors: àcids triterèenics, fitosterols, flavonoides, mucílags, oli essencial |
Propietats: |
Antiasmàtica, Anticatarral, Antiinflamatòria, Antipirètica, Antitussígena, Aperitiva, Laxant, Odontàlgica, Oftàlmica, Sudorífica, Venotònica, Vulnerària |
Aplicacions terapèutiques: |
⚕️ Els saücs són plantes medicinals emprades, entre d’altres, en malalties oculars i en refredats. ⚕️ Laxant, Anticatarral, Antitussigen, Antiasmàtica, Antiinflamatòria: Beguda en infusió. ⚕️ Anticatarral: Es deixa macerar amb sucre a sol i serena. Beguda a cullerades. ⚕️ Antisèptica ocular: Es fa una infusió i es renten els ulls amb una gasa mullada amb l’aigua de flor de saüc. ⚕️ Aperitiva, Reforçant, Per revifar-se després d’un ensurt: Es deixa macerar amb vi, flors de xuclamel i sucre. Beure tres cullerades després d’un ensurt. ⚕️ Vulnerària, Per guarir ferides i punxades: Es posa caliu del foc damunt una pala, es posa oli damunt del caliu, i al damunt de l'oli s'hi posa la flor de saüc. Fer fums sobre la zona afectada. ⚕️ Per combatre les erisipeles: Es posa caliu del foc damunt una pala i es col•loca la flor de saüc al damunt. Es posa un embut damunt la pala perquè els perfums vagin allà on hi ha l'erisipela. ⚕️ Tallant un tros d'uns 3 o 4 cm d'una branca i enfilant-lo, es fa un collaret per a fer passar el mal de boca als infants. |
Contraindicacions: |
No se n'han descrit. |
Preparació: |
bafs, decocció, extracte fluid, infusió, maceració, oli essencial, tintura, tisana |
Altres usos: |
🥗 Els fruits madurs i cuits són comestibles i se’n fan vins i xarops tinguts com a digestius. ATENCIÓ: crus provoquen nàusees i vòmits. 🥗 S’arrebossen les inflorescències amb una pasta feta amb aigua i farina. Es fregeixen. 🥗 Dels fruits s'obté un colorant alimentari. 🏠 Petadora per jugar: Es talla una branca de saüc entre nus i nus. Es passa un tronquet per dins i es treu l'esponja de dins de la branca. S'agafen aglans i es posen a dins. A continuació, es pitgen fins a mig canó i l’aire que hi queda comprimit hi fa una petita explosió. 🏠 Les fulles són repel·lents d'insectes. 🏠 Es plantaven saücs a la vora de les cases per evitar els llamps. 💄 S'utilitza la decocció de les fulles per a preparar locions per a les pells delicades. 💄 Se'n fan cremes per a la cara. |
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
📜 Antic nom llatí d’aquestes plantes, potser d’origen sirià o derivat d'una paraula egea. 📜 El saüc és la planta de casa nostra que té més usos, d’aquí el nom de benabre, és a dir bon arbre. 🪄 Dins del simbolisme se l'associa a la curació i a l'abundància. 🪄 Amb les branques es feien horòscops. 🪄 En astrologia s'associa a la Lluna. 🪄 Els celtes utilitzaven branques amb fruits per les seves cerimònies fúnebres. 🪄 Quan hi havia tronades es cremava flor de sabuc, farigola o altres plantes que fessin olor i es deien oracions: "La mare de Déu passa per un camí al bon Jesús hi encontrà". |
Similars: |
🌼 Saüc racemós (Sambucus racemosa): Arbust o arbre que no es fa a terra baixa. Tiges amb medul•la groguenca (és la part central de la tija i n'heu de trencar una de jove si us cal confirmar aquest caràcter !). Estípules de la base de les fulles amples i glanduloses. Flors d’un blanc groguenc reunides en una inflorescència allargada, com un raïm o una panotxa; fruits vermells quan són madurs. Clarianes de boscos humits i torrents als cims del Montseny, a les Salines i de la Garrotxa als Pirineus (600 - 2000 m). Sobretot a la primavera, comuna.
|
Més informació:
👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.
2 comentaris:
És molt interessant. Moltes gràcies!!!
És molt interessant. Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada