Dent de lleó

Taraxacum officinale Weber in Wiggers

Altres noms: Angelets, Apagallums, Bufallums, Lletsó d’ase, Pixacans, Pixallits, Queixals de vella, Xicoia, Xicoira d'ase

Planta amb fulles agrupades en un rosetò,sèssils de 5 a 40 cm amb el marge dentat i els lòbuls arquejats.

Les flors de color groc viu fan de 2 a 5 cm de diàmetre.

Bràctees involucrals externes reflexes, no giboses i fruits no vermellosos.


Castellà:	diente de león, achicoria, meacamas, achicoria silvestre
Família:	Asteràcies
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	L'arrel, les fulles
Recol·lecció:	Tot l’any
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Prats humits, camps i herbassars a totes les comarques (0 - 1900 m).
Principis actius:	fitosterols, flavonoides, insulina, mucílags, sals de potasi
Propietats:	Antireumàtica, Aperitiva, Depurativa, Diürètica, Hepatoprotectora, Hipocolesterolemiant
Aplicacions terapèutiques:	⚕️ Planta medicinal diürètica, depurativa i per afeccions hepàtiques. ⚕️ Per fer baixar el colesterol, Diürètica: Beguda en infusió.
Contraindicacions:	No descrites.
Preparació:	infusió, suc fresc de la planta, tintura
Altres usos:	🥗 Les fulles tendres es posen a l’amanida. 🥗 Fermentant les flors i les fulles s'obté un vi clar. 🥗 L'arrel és un succedani del cafè semblant a la xicòria. 🥗 L'arrel un cop rentada i pelada es consumeix amanida amb sal i suc de llimona. 🥗 Les poncelles ben tancades es maceren en vinagre i es mengen com les tàperes.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Anomenades pixallits perquè són plantes diürètiques i dent-de-lleó perquè tenen les fulles retallades com dents. 🪄 Bufant una flor madura sabrem els anys que ens queden de vida, comptant les granes que hi queden enganxades.
Subespècies:	Amb aquests noms populars s’inclouen les seccions i els tàxons següents: 🌼 Taraxacum sect. Erythrosperma: Taraxacum erythrospermum s.l. (Taraxacum laevigatum): amb les bràctees externes dels capítols giboses o fins i tot amb petites banyes, rosades o d’un verd pàl•lid; els fruits són vermellosos o violacis ♣ Fulles amb 3-7 lòbuls dentats a la base (Taraxacum rubicundum) ♣ Fulles amb nombrosos lòbuls, dividits (Taraxacum gasparrinii) Natusfera👈 🌼 Taraxacum sect. Erythrocarpa: amb les bràctees externes dels capítols verdes, a vegades amb tonalitats rosades i generalment sense corns ♣ Pecíols de verd a porpres a la base; anteras dels estams amb pol•len (Taraxacum tarraconense) ♣ Pecíols porpres, vermellosos o vinosos; anteras estérile, sense pol•len (Taraxacum vinosum) Natusfera👈 🌼 Taraxacum sect. Ruderalia: Taraxacum officinale s.l.: amb les bràctees involucrals externes reflexes, no giboses i fruits no vermellosos ♣ Estigmes d’un violeta fosc o grocs porpres; fulles amb el lòbul terminal sagitat; nervi principal de la fulla i pecíol brunenc o purpuri (Taraxacum elegantius) ♣ Estigmes grocs verdosos i fulles sovint partides; bràctees externes de l’involucre uniformement purpúries (Taraxacum polyodon) ♣ Estigmes grocs verdosos i fulles amb lòbuls laterals dentats però no dividits, i amb lòbul terminal ± triangular; bràctees externes de l’involucre verdes, o purpúries als marges: ♣ Tija floral de verda a brunenca (Taraxacum cordatum) i ♣ Tija floral purpúria (Taraxacum dentilobum) Natusfera👈 🌼 Taraxacum sect. palustria: Taraxacum ciliare, Taraxacum palustre s.l. [incl. Taraxacum braun-blanquetii]: plantes de prats humits o fins i tot embassats, amb les bràctees involucrals aplicades i fruits no vermellosos Natusfera👈
Similars:	Gènere de compostes molt complex dins el qual són freqüents els processos d’hibridació on es formen espècies difícils de separar morfològicament. Segons els darrers estudis del gènere, a les comarques de Girona hi creixerien una vintena d’espècies, per bé que anotem aquí només les més comunes i fàcils de distingir al camp. 🌼 Xicoia, xicoira (Taraxacum pyrenaicum, Taraxacum dissectum [Sect. Alpina; incl. Taraxacum andorriense)]: Planta d’alta muntanya que fa diverses rosetes foliars amb les restes seques de les fulles de l’any passat. Pastures i herbassars trepitjats, jaces i cledes dels Pirineus (1 600 - 2600 m). Estiu, comuna. Alguns autors separen Taraxacum andorriense i Taraxacum pyranaicum en seccions diferents, mentre que d’altres consideren sinònims; Taraxacum andorriense té els pèls del fruit discolors, per la qual cosa es pot incloure dins la secció Artica. Planta comestible en amanida. Natusfera👈 🌼 Taraxacum megalorrhizon (Taraxacum minimum ? [Sect. Scariosa]): Floració autumnal; lígules d’un groc pàl•lid; fulles fortament dentades. Prats secs i vores de camins de l’Empordà i a la zona calcària de la rodalia de la ciutat de Girona (0 – 500 m). De finals d’estiu a la tardor, rara. Natusfera👈 🌼 Taraxacum obovatum [Sect. Obovata]): és semblant, però floreix a la primavera i la planta desapareix a l’estiu, les bràctees interiors són molt corniculades i les fulles no són profundament dentades; només es fa en prats secs de l’Alt Empordà. Natusfera👈