Roser de bosc

Rosa canina L.

Altres noms: Gavarnera, Gavarrera, Gavernera, Rosa, Rosa de pastor, Rosa silvestre, Roser boscà, Roser caní, Roser de bardissa, Roser de marge, Tapacul

Planta que es pot trobar tan de manera silvestre com cultivada, amb multitud de varietats i subespècies, les propietats terapèutiques de les quals és força similar.

Plantes arbustives amb tiges espinoses plenes d’agullons, erectes i finalment arquejades que recorden l'ullal d'un gos.

Fulles pinnades, dividides i amb estípules, piloses al revers.

Flors blanques o roses, amb 5 sèpals, 5 pètals i nombrosos estams.

Fruit carnós comestible, de color vermell ataronjat, dit cinoròdon (del grec, rosa de ca, nom despectiu ja que és un roser bord, o potser perquè els agullons s’assemblen als ullals dels gossos), format per un receptacle en forma d’urna a l’interior del qual hi ha diversos carpels secs amb una sola grana cadascun (popularment anomenats móres o xaies).


Castellà:	Agavanzo, Escarambrojo, Escaramujo, Galabardera, Rosal perruno, Rosal silvestre
Família:	Rosàcies
Forma vital:	Faneròfit
Part utilitzada:	Les flors, els fruits
Recol·lecció:	Primavera-estiu
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Erms, marges i clarianes de bosc a totes les comarques (0 - 1800 m).
Principis actius:	àcids: ascòrbic, cítric, màlic; carotens, flavonoides, oli essencial, tanins, vitamina C
Propietats:	Anticatarral, Antidiarreica, Antigripal, Astringent, Cicatritzant, Dermatològica, Oftàlmica, Litotríptica
Aplicacions terapèutiques:	Plantes medicinals emprades en fitoteràpia, cosmètica i popularment en diverses afeccions, com ara l’oli dels pètals per cicatritzar la pell. Els fruits són antidiarreics, d’aquí el nom popular de tapacul, però de mal menjar per culpa d’uns pèls que hi ha entremig i per això també s’anomenen grataesquenes, gratacul, despullabelitres, escanyavelles o escanyaguilles. Antisèptic ocular. Infusió-decocció. Via tòpica. Es renten els ulls amb aquesta aigua de roses. Per combatre afeccions de la pell. Ungüent. Via tòpica. Aplicar damunt la zona afectada.
Preparació:	crema, decocció, hidrolat, infusió, maceració, oli essencial, ungüents, xarop
Altres usos:	🥗 Els fruits macerats amb aiguardent fan un licor amb gust semblant al calvados. 💄 Amb els pètals es preparen col·liris. 🌱 Els rosers cultivats provenen d'hibridacions entre diverses espècies, com ara R. gallica (roser de tot l'any, roser ver) o R. moschata (roser mesquer, mosqueta). 🌱 El roser de biosc es cultiva als horts i als jardins per a ús ornamental, aromàtic i coma base per fer empelts.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	🪄 És una de les plantes venerades la nit de Sant Joan.
Similars:	Grup de difícil determinació perquè les espècies s’hibriden fàcilment: 🌼 Roser alpí (Rosa pendulina): Boscos i matollars de l'alta muntanya (1800 - 2300 m). Estiu, rara. Natusfera👈 🌼 Roser espinosíssim (Rosa pimpinellifolia, R. spinosissima, R. myriacantha): Matollars i clarianes de bosc al Montseny, a l'Albera i als Pirineus (400 - 2000 m). Primavera-estiu, rara. Natusfera👈 🌼 Englantina (Rosa sempervirens): Bardisses i boscos perennifolis des del litoral a la Garrotxa (0 - 800 m). Primavera-estiu, molt comuna. Natusfera👈 🌼 Roser repent (Rosa arvensis): Boscos caducifolis humits de l'estatge montà, des del Montseny, les Guilleries i la Garrotxa als Pirineus. (400 - 1700 m). Primavera-estiu, rara. Repent vol dir reptant, rastrer, que s'arrossega per terra. Natusfera👈 🌼 Roser agrest (Rosa agrestis): Bardisses i marges a totes les comarques (0 - 1600 m). Primavera-estiu, molt comuna. Agrest vol dir que pertany al camp, que és silvestre. Natusfera👈 🌼 Roser pomífer (Rosa villosa): Bardisses i marges de bosc de muntanya, al Montseny i als Pirineus (1300 – 1700 m). Estiu, rara. Pomífera pel fruit esfèric com una petita poma, i per l’antic nom de la planta. Natusfera👈 🌼 Roser tormentós (Rosa tomentosa): Bardisses de muntanya, de la Garrotxa als Pirineus (900 - 1950 m). Estiu, rara. Tomentós vol dir que la planta és coberta de pèls curts i densos. Natusfera👈 🌼 Roser de flor petita (Rosa micrantha): Bardisses i erms a totes les comarques (0 - 1200 m). Primavera- estiu, molt comuna. Natusfera👈 🌼 Roser rubiginós (Rosa rubiginosa): Bardisses, des del Montseny, les Guilleries, l'Albera i l'Alta Garrotxa als Pirineus (500 - 1800 m). Estiu, rara. Rubiginós fa referència al color rovellat de la planta. Natusfera👈 🌼 Roser dels Vosges (Rosa coriifolia, R. dumalis): Bardisses de muntanya, al Montseny i als Pirineus. (1000 - 1700 m). Estiu, rara. Vosges és una regió del centre d'Europa, en referència a l'antic nom científic de la planta. Natusfera👈 🌼 Roser de Pouzin (Rosa pouzinii): Bardisses, des del litoral a la muntanya mitjana (0 - 1000 m). Primavera- estiu, rara. Planta dedicada al professor de farmàcia a la universitat de Montpeller N. F. Pouzin († 1822), que la va recollir per primer cop. Natusfera👈