Romeguera

Rubus ulmifolius Schott

Altres noms: Abarzer, Abatzer, Barder, Barsa, Barsera, Esbarzer, Esbarzer de móres, Morilera, Morera salvatge, Roguemer, Verder

Arbust erecte, amb tiges robustes, corbades cap avall i plenes d'espines de 5-8 mm.

Les fulles, compostes, tenen 5 folíols ovats coberts d'una fina pilositat, verds a ambdues cares.

Fruit comestible tipus drupa, granellut, vermell al prinicipi i negre quan és madur, format per nombrosos carpels carnosos d'una sola grana, disposats sobre el receptacle en un conjunt esfèric, la móra.

Castellà:

Sarso, Zarza, Zarzal, Zarzamora

Família:

Rosàcies

Forma vital:

Faneròfit

Part utilitzada:

Els brots tendres, els fruits, les fulles

Recol·lecció:

Estiu

Abundància:

Molt comuna

Localització:

Bardisses i boscos poc densos a totes les comarques (0 - 1500 m).

Principis actius:

àcids: cítric, làctic, màlic, oxàlic, salicílic, succínic; arbutina, flavonoides, hidroquinona, oli essencial, tanins, vitamina C

Propietats:

Anafrodisíaca, Anticatarral, Antidiarreica, Antiodontàlgica, Antisèptica, Astringent, Cicatritzant, Depurativa, Expectorant, Hipoglucemiant, Vulnerària

Aplicacions terapèutiques:

Planta astringent, emprada també com antisèptica, depurativa, pectoral, desinfectant bucal...

S'ha considerat anafrodisíaca beguda o només portant-la a sobre.

Vulnerària, Per a combatre els furóncols i grans. Via tòpica.

Anticatarral. Infusió-decocció. Via oral. Beguda.

Antidiarreica. Tallar els brots tendres de romeguera. Via oral. Es masteguen tres o cinc brots tendres de romeguera. Existeix la creença que per obtenir la propietat antidiarreica dels brots tendres de romeguera se n’ha de mas- tegar un nombre imparell.

Preparació:

fulles aplicades en fresc, infusió

Altres usos:

🥗 Per menjar. Confitura. Es barregen les móres amb el sucre, es posa a coure i se n’obté la confitura. No recomanable per persones amb restrenyiment.

🥗 Amb els fruits macerats es fan vins i licors.

💄 Es fa servir en cosmètica per les seves propietats astringents i restauradores de la pell.

🏭 Dels seus brots se n'obté un tint de color negre.

Usos màgics, mitologia i curiositats:

📜 Nom llatí derivat de la rel indogermànica reub-, trencar, esquinçar.

🪄 Es diu que quan Déu va crear el món, el setè dia va descansar i els àngels li van dir que s'havia oblidat de triar un lloc per les romegueres. Com que estava molt cansat, va dir als àngels que deixessin que les romegueres s'instal·lessin allà on volguessin, per això n'hi ha a tot arreu.

Similars:

🌼 Gerd (Rubus idaeus) 👈

Planta molt variable que s’inclou en el grup discolores.

🌼 Rubus canescens (romeguera blanca, romeguera de dos caps), és semblant a l'anterior, però té turions amb agullons de diverses mides, i les fulles d'un verd blanquinós a la cara inferior; fa flors blanquinoses (pètals inicialment blancs i després groguencs) i sol viure en ambients forestals (0 - 1500 m). Natusfera👈

🌼 Rubus hirtus ( Natusfera👈) (amb fulles d’un verd groguenc) i Rubus serpens ( Natusfera👈) (amb fulles d’un verd fosc, i a vegades inclòs amb l’anterior), anomenats com esbarzer glandulós, també amb pètals blancs, es diferencien dels dos anteriors perquè les tiges tenen pèls glandulars entremig dels agullons, els de la inflorescència més llargs que el diàmetre de les branques. Clarianes i marges de boscos humits montans (600 – 1500 m).


Receptes amb romeguera


Més informació:

✋ Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA

👉 CONECT-e

✋ Dioscórides interactivo

✋ Dolça Revolució

👉 Eixarcolant

👉 Etnobotànica dels Països Catalans

👉 Flora Catalana

👉 Jardí botànic de Gombrén

👉 Natusfera

✋ Temas de Farmacognosia

👉 Viquipèdia


Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.