Herba del traïdor

Prunella vulgaris L.

Sinònims: Brunella vulgaris (L.) Moench / Brunella vulgaris Greene / Brunella vulgaris L.
Prunella aequinoctialis Kunth / Prunella algeriensis Noë / Prunella alpina Schur / Prunella angustifolia Wender. / Prunella australasica Moric. ex Buch.-Ham. / Prunella australis Sweet / Prunella browniana Penny ex G.Don / Prunella caerulea Gueldenst. ex Ledeb. / Prunella capitellata Beck / Prunella cordata Raf. / Prunella dissecta Wender. / Prunella elongata Douglas ex Benth. / Prunella fischeriana Buch.-Ham. / Prunella gracillicaulia A.P.Khokhr. / Prunella heterophyla Raf. / Prunella hirta Bernh. ex Steud. / Prunella incisa Link / Prunella latifolia Donn / Prunella longifolia Pers. / Prunella mariquitensis Willd. ex Benth. / Prunella microphylla Raf. / Prunella novae-angliae Mill. / Prunella obtusifolia Raf. / Prunella officinalis Crantz / Prunella ovata Pers. / Prunella parviflora Lej. / Prunella pennsylvanica Bigelow / Prunella petiolaris Raf. / Prunella pratensis Schur / Prunella purpurea Gueldenst. ex Ledeb. / Prunella reptans Dumort. / Prunella reticulata Raf. / Prunella rosea Raf. / Prunella scaberrima auct. / Prunella sessilifolia Raf. / Prunella vulgaris subsp. parviflora Ehrh / Prunella vulgaris subsp. vulgaris

Altres noms: Herba de l’encangrena, Herba de la gangrena, Herba de les ferides, Herba del fuster, Prunella, Prunel·la vulgar, Salvacriatures

Planta vivaç (o bisanual), dèbilment pubescent, amb soca curta, tiges redreçades laxament folioses.

Fulles amples de 2 cm com a molt, peciolades, oblongues, arrodonides o cuneades a la base, enteres o una mica dentades, amb nervació poc marcada. El parell de fulles superior toca a la base de la inflorescència i l’embolcalla una mica.

Flors de color blau violaci, de 10-15 mm.


Castellà:	Consuelda menor, Hierba de las heridas, Hierba del podador, Prunela
Família:	Labiades
Forma vital:	Hemicriptòfit
Part utilitzada:	L'arrel, l'escorça, les flors, els fruits, les fulles, les granes, tota la part aèria de la planta
Recol·lecció:	Primavera-estiu
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Herbassars i prats humits, jonqueres i molleres a totes les comarques (0 - 2200 m).
Principis actius:	oli essencial, tanins
Propietats:	Antibiòtica, Antidiarreica, Antipirètica, Antitussígena, Astringent, Cicatritzant, Expectorant, Hepatoprotectora, Sedant,
Aplicacions terapèutiques:	Plantes medicinals que contenen tanins i olis essencials que les fan astringents i cicatritzants¸ Popularment anomenades a les Gavarres SALVACRIATURES i HERBA DE L’ENCANGRENA. Expectorant. Per combatre el mal de ventre. Per combatre les afeccions del fetge. Per combatre les angines i la faringitis. Infusió-decocció. Via oral. Beguda. Per guarir les úlceres bucals. Infusió-decocció, es pot barrejar amb altres plantes. Via oral. Glopeigs.
Preparació:	decocció, infusió
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Del llatí medieval brunella i prunella, nom d’origen desconegut, potser derivat de la paraula germànica bräune (que hauria donat brunella i després prunella), que significa angina, patologia que popularment es curava amb aquestes plantes.
Similars:	🌼 Prunel•la blanca (Prunella laciniata) – Prats secs a totes les comarques (0 - 1 800 m). Primavera-estiu, molt comuna. Natusfera👈 🌼 Prunel•la de flor gran, Prunel•la grandiflora, Xaiets, Mel, Herba de melera o de la mel, Meliques (Prunella grandiflora subsp. pyrenaica / Prunella hastifolia)) – Marges i clarianes de bosc, landes, brolles i prats des de terra baixa als Pirineus (70 - 2 200 m). De la primavera a la tardor, molt comuna. Popularment a la Selva es xuclava el nèctar de les flors que fa olor de mel. Natusfera👈