Sempreviva

Helichrysum stoechas (L). Moench

Altres noms: Caçanella, Camamilla borda, Flor de Corpus, Flor de mort, Flor de Sant Joan, Flor de tot l'any, Herba de la capsa groga, Mançanilla, Perpètua, Ramell de Sant Ponç, Sempreviva borda, Sempreviva de camp

Planta herbàcia perenne amb tiges erectes de 10 a 50 cm de llarg, ascendents, d'un to grisós i lleugerament lignificada a la base.

Les fulles, linears, són estretes i doblegades cap avall a les vores.

Els capítols s'agrupen en corimbes més o menys densos, són de color groc clar i tenen un aroma intens.


Castellà:	siempreviva, meaperros, manzanilla, boja blanca
Família:	Asteràcies
Forma vital:	Camèfit
Part utilitzada:	Les flors, les fulles i la tija
Recol·lecció:	estiu, tardor
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Matollars, brolles i indrets rocosos del litoral al Ripollès (0 - 1000 m).
Principis actius:	àcids orgànics, flavonoides, oli essencial, triterpens
Propietats:	antial.lèrgic, antigastràlgic, digestiu, antifúngic
Aplicacions terapèutiques:	Planta medicinal emprada com a laxant, pel dolor, com antisèptic ocular i darrerament també en insuficiències hepàtiques.
Preparació:	difusió (aromateràpia), infusió, tintura, xarop
Altres usos:	🥗 Les fulles s'utilitzen per aromatitzar brous i espessir-los. 🏠 Per decorar. Es fa un ram amb la part aèria florida i seca de la planta. La flor seca d’aquesta planta perdura molt de temps. Per aquesta raó sovint era utilitzada per a fer rams de decoració per a cementiris. 🌱 Es cultiva com a planta ornamental.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	🪄 Els rams es penjaven a les portes de les cases per protegir-les de tot mal.
Similars:	🌼 Mançanilla de bosc (Helichrysum italicum subsp. serotinum): és semblant, però els capítols són ± allargats i no pas globosos i les bràctees externes són més curtes que les internes; és una planta medicinal emprada en insuficiències hepàtiques, com a digestiva i externament en problemes circulatoris, i també per malalties de la pell; només es fa en llocs àrids de l’Albera. Natusfera👈