Melilot

Melilotus officinalis (L.) Pall.

Sinònims: Melilotus arvensis Wallr.

Altres noms: Almegó, Enze, Trèvol embadelit, rèvol d'olor, Trèvol flairós

Planta herbàcia biennal, amb tiges ascendents, poc pilosa, ramificada, que pot fer de 30 a 150 cm d'alçada.

Les fulles són trilobulades, lleugerament dentades, de color verd clar.

Les flors s'agrupen en raïms terminals allargats i estrets, són de color groc viu i fan uns 3 mm de llarg. 40-70 flors amb els pètals desiguals (la carena és més curta).

Fruits petits i arrodonits amb arrugues irregulars, pèndul, acabat en una punxa curta.

Plantes que fan olor de cumarina quan són seques.


Castellà:	meliloto, alfalfe borde, alfalfillo, hierba de los caminos
Família:	Papilionàcies
Forma vital:	Hemicriptòfit biennal
Part utilitzada:	Les flors, les fulles
Recol·lecció:	Primavera-estiu
Abundància:	Comuna
Localització:	Herbassars ± humits i marges de carretera, a totes les comarques (0 - 1500 m).
Principis actius:	àcids: cafeic, melilòtic; cumarines, flavonoides, heteròsids, saponòsids
Propietats:	Antiedematosa, Antiinflamatòria, Oftàlmica, Sedant, Venotònica
Aplicacions terapèutiques:	Sedant. Tranquil·litzant. Relaxant. Infusió-decocció. Beguda. Popularment emprada com a sedant i relaxant; actualment se’n fan preparats per combatre la fragilitat capil·lar, les hemorroides... Se'n fan col·liris.
Preparació:	hidrolat, infusió, xarop
Altres usos:	🥗 Els brots tendres es mengen bullits. 🏠 És un bon repel·lent de les arnes. 🏭 Amb la tècnica de la hidrosembra, s'empra per fermar talussos nous i controlar terrenys erosionats. 🐶 Planta mel·lífera. 🐶 Planta aromàtica i farratgera, conté la molècula de cumarina que quan es fa un assecat deficient i la planta fermenta, es transforma en substàncies tòxiques anticoagulants que provoquen hemorragies internes al bestiar que la consumeix.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 nom grec i llatí del MELILOT OFICINAL; del grec meli (mel), i lotos (nom aplicat a diverses plantes), perquè les flors fan olor de mel.
Similars:	🌼 Melilot blanc (Melilotus alba) 🌼 Melilot solcat, fenarola (Melilotus sulcata / Melilotus sulcatus): Flors grogues. Ales (pètals laterals) més curtes que la carena (pètal inferior); fruit amb estries concèntriques arrodonit a la punta; peduncle floral més curt que el de la fulla. Prats secs de terra baixa (0 - 600 m). Primavera- estiu, comuna. Solcat perquè el fruit té solcs (petites depressions entre les arrugues). Natusfera👈 🌼 Melilot de closa (Melilotus segetalis): És semblant però els fruits tenen un peu curt a la base, i les flors són en grups densos clarament més llargs que la fulla corresponent (al melilot solcat els fruits no tenen peu, i el raïm de flors és igual o més curt que la fulla corresponent); s’ha trobat al Aiguamolls de l’Alt Empordà. Natusfera👈 🌼 Melilot napolità (Melilotus neapolitana / Melilotus neapolitanus / Melilotus spicatus): Flors grogues. Fruit erecte o patent de 3-4 mm, molt punxegut. Prats secs de terra baixa (0 - 500 m). Primavera (estiu), comuna. Natusfera👈 🌼 Melilot de flor petita Melilotus indica / Melilotus indicus): Flors grogues. Fruit pèndul, acabat en una punxa curta. Estípules del costat de la fulla amples a la base. Corol•la de 2-2,5 mm i fruit alveolat d'1,5-3 mm. Prats un xic humits i/o salats des del litoral a la muntanya mitjana (0 - 900) m). Primavera-estiu, comuna. Natusfera👈 🌼 Melilot altíssim (Melilotus altissima / Melilotus altissimus): Flors grogues. Fruit pèndul, acabat en una punxa curta. Tots el pètals de la mateixa llargada. 30-60 flors en un raïm llarg; fruits pilosos (lupa !), negrosos quan són madurs. Herbassars i jonqueres en llocs humits de la Garrotxa als Pirineus (300 - 1300 m). De la primavera a la tardor, rara. Natusfera👈 🌼 Melilot elegant (Melilotus elegans): Flors grogues. Fruit pèndul, acabat en una punxa curta. Tots el pètals de la mateixa llargada. 20-35 flors i llegum sense pèls amb arrugues transversals. Prats secs de terra baixa (0 - 400 m). Primavera (estiu), rara. Natusfera👈