Origanum majorana L.
Altres noms: Amàrac, Majorana, Moraduix
Planta grisenca amb fulles arrodonides i d’olor forta, que es cultiva pels horts i pels jardins.
Petita herba perenne de fins 60 cm d'alçada. És característic d'aquesta planta l'agradable aroma que desprèn. És una planta pilosa de color verd grisós. A la part terminal de les tiges trobem les inflorescències denses de flors petites de color blanc o rosades.
Castellà: |
mejorana, orégano, almaradul, orégano mejorana |
|
Família: |
Labiades |
|
Forma vital: |
Hemicriptòfit |
|
Part utilitzada: |
Les flors, les fulles |
|
Recol·lecció: |
Estiu |
|
Abundància: |
Rara |
|
Localització: |
Conreat com a aromàtic i rarament subespontani |
|
Principis actius: |
flavonoides, glucòsids, oli essencial, polisacàrids, tanins, terpens |
|
Propietats: |
Analgèsica, Antidepressiva, Antiespasmòdica, Antiinflamatòria, Antimigranyosa, Antisèptica, Carminativa, Cicatritzant, Diürètica, Hipotensora |
|
Aplicacions terapèutiques: |
Antiinflamatòria. Antimigranyosa. Infusió-decocció. Via oral. Beguda. |
|
Preparació: |
decocció, infusió, oli essencial |
|
Altres usos: |
🥗 Es sol afegir als guisats. Recomanada per guisar les faves. |
|
Usos màgics, mitologia i curiositats: |
📜 Originària de Xipre i d’Anatòlia. |
|
Similars: |

Més informació:
👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA
👉 CONECT-e
✋ Dolça Revolució
✋ Eixarcolant
👉 Etnobotànica dels Països Catalans
Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 2 i 3 de la nostra bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada