Lledoner

Celtis australis L.

Altres noms: Allidoner, Delloner, Delluner, Lleroner, Llidoner, Llironer, Lloner

Arbre que pot arribar als 20 m d'alçada, amb l'escorça de color gris, branques flexibles i fulles lanceolades i serrades de color verd clar, que fan de 4 a 15 cm.

Els fruits, esfèrics, són de color fosc i fan aproximadament 1 cm.


Castellà:	lodón, latonero, almez, ojaranzo
Família:	Ulmàcies, actualment el gènere és inclòs dins la fam. de les cannabàcies.
Forma vital:	Macrofaneròfit
Part utilitzada:	Les fulles i els fruits.
Recol·lecció:	Primavera
Abundància:	Comú
Localització:	Originari de l’est de la Mediterrània, cultivat i naturalitzat principalment a la terra baixa i a la muntanya mitjana (0 - 1000 m).
Principis actius:	mucílags, tanins.
Propietats:	antidiarreic, astringent, hemostàtic, hipocolesterolemiant.
Aplicacions terapèutiques:	Les fulles són astringents i es fan servir per fer baixar la pressió, i per fer baixar el nivell de colesterol, tot i que podien donar problemes i es recomanava la dosificació en novenes.
Preparació:	Decocció o tisana, emplastre.
Altres usos:	🥗 Els fruits (els lledons) són comestibles, se'n fan confitures. 🥗 Els fruits es maceren en aiguardent per a fer un licor digestiu. 🌱 Cultivat com a arbre ornamental cada cop més en jardineria urbana. 🌱 És fàcil trobar lledoners a la vora de les cases de pagès per utilitzar la seva fusta. 🏭 La seva fusta es fa servir per fer forques, eines de treball i en torneria.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 L'escorça i l'arrel contenen un colorant groc.