Herba de les mil granes

Herniaria glabra L.

Altres noms: Arenaria, Cent-en-grana, Granelluda, Herba còlica, Herba de Noè, Herba de santaengrana, Herba del mal de pedra urinària, Herniària glabra, Herba granària, Herba renària, Milgranes, Passacamins, Sabonera, Santaengrana, Trencapedres

Herba annual o biannual amb tiges reptants de color rogenc.

Les fulles, molt petites (de 3 a 6 mm), són ovalades.

Les flors fan de 2 a 2,5 mm i són de color verd clar amb tons blanquinosos en els pètals i s'agrupen en inflorescències curtes.


Castellà:	jabonera, hierba de la orina, arenilla, manzanilla, rompepiedras
Família:	Cariofilàcies
Forma vital:	Teròfit
Part utilitzada:	Tota la part aèria de la planta
Recol·lecció:	De la primavera a la tardor
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Camins i erms a totes les comarques (0 - 1700 m).
Principis actius:	glucòsids, saponines
Propietats:	antiespasmòdic, diürètic, litotríptic
Aplicacions terapèutiques:	Litotríptica. Beguda en infusió-decocció, es pot barrejar amb altres plantes. Planta medicinal antigament emprada, entre d'altres usos, com a diürètica i per curar les hèrnies.
Preparació:	decocció, infusió, tisana
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Del llatí hernia, hèrnia, perquè es creia que la planta era útil per curar-les. Glabra vol dir que no té pèls.