Fonoll

Foeniculum vulgare Mill.

Sinònims: Anethum dulce (Mill.) DC. / Anethum foeniculum L. / Anethum minus Gouan / Anethum panmori Roxb. / Anethum panmorium Roxb. ex Fleming / Anethum pannorium Roxb. / Anethum piperitum Ucria / Anethum rupestre Salisb. /
Foeniculum capillaceum Gilib. / Foeniculum capillaceum subsp. piperitum (Ucria) Rouy & E.G.Camus / Foeniculum commune Bubani / Foeniculum divaricatum Griseb. / Foeniculum dulce Mill. / Foeniculum foeniculum (L.) H.Karst. / Foeniculum giganteum Lojac. / Foeniculum luteum Fisch. ex Sweet / Foeniculum officinale All. / Foeniculum officinale subsp. dulce (Mill.) Nyman / Foeniculum officinale subsp. pateri Prodan / Foeniculum piperitum subsp. divaricatum (Griseb.) Nyman / Foeniculum rigidum Brot. ex Steud. / Foeniculum sativum Gaertn. / Foeniculum vulgare Hill / Foeniculum vulgare subsp. capillaceum Gilib. ex Holmb. / Foeniculum vulgare subsp. pateri Prodan /
Ligusticum foeniculum (L.) Crantz / Ligusticum foeniculum (L.) Roth /
Meum foeniculum (L.) Spreng. / Meum piperatum Ten. / Meum piperinum Colla /
Ozodia foeniculacea Wight & Arn. /
Selinum foeniculum (L.) E.H.L.Krause / Seseli dulce (DC.) Koso-Pol. / Seseli foeniculum (L.) Koso-Pol. / Seseli piperitum (Ucria) Koso-Pol. /
Tenoria romana Schkuhr ex Schult. / Tenoria romana Schkuhr ex Spren

Altres noms: Fenoll, Fonei

Planta herbàcia perenne, erecta, que pot arribar als 2 m d'alçada, aromàtica (olor anisada) i de color verd grisenc.

Les fulles dividides en segments fins i linears, peciolades, pinnatisectes. Les superiors són molt reduïdes.

Les flors s'agrupen en umbel·les i són de color groc.

Fruits arrodonits de 4-5 mm amb costelles.

Castellà:

Hierba santa, Hinojo, Hinojo común, Linojo

Família:

Apiàcies

Forma vital:

Hemicriptòfit

Part utilitzada:

Els fruits, les fulles i la tija

Recol·lecció:

Estiu-tardor

Abundància:

Molt comuna

Localització:

Fenassars i altres prats secs a totes les comarques (0 - 1200 m).

Principis actius:

àcids orgànics, flavonoides, proteïnes, oli essencial

Propietats:

antisèptic, carminatiu, digestiu, diürètic, expectorant

Aplicacions terapèutiques:

Digestiva, en infusió, es recomana barrejar amb altres herbes digestives.

Planta medicinal, digestiva, expectorant, emprada també pel mal d’ulls i per les dietes de perdre pes.

Es fa servir en fitoteràpia pediàtrica.

Preparació:

extracte fluid, infusió, oli essencial, tintura

Altres usos:

🥗 Es talla la part de la tija més tendra, es renta, es trosseja i es fa bullir com si fos una verdura. A continuació es passa per la paella. Un cop s’hagi passat el fonoll per la paella, es barreja amb un xic de ventresca per donar una mica més de consistència al plat. Finalment, es torra pa i, esmicolat, es barreja amb el fonoll i la ventresca.

🥗 Emprada també per aromatitzar licors i conserves.

🥗 S'utilitza en la preparació de diversos licors.

🥗 Tota la planta és un condiment característic de la cuina mediterrània (peix a la planta, verdura, adob d'olives, sopes i altres).

🌱 Es cultiva la var. dulce (F. vulgare subsp. vulgare var. dulce), de fulles basals molt gruixudes que fan una mena de bulb comestible.

💄 Protector solar per a la pell: Es trinxen branques de fonoll i es barregen amb oli, aplicar l’oli damunt la zona a protegir.

🐶 L'oli essencial és bactericida i s'utilitza en fitoteràpia veterinària.

Usos màgics, mitologia i curiositats:

📜 El nom genèric prové del llatí, treure la gana.

📜 La millor època per collir el fonoll per ser menjat és quan comença a brotar, just abans de florir.

📜 Conté un colorant groc.

🪄 Se la considera com a protectora de les cases i del bestiar.


Receptes amb fonoll

Més informació:

👉 Comité de Medicamentos a base de Plantas (HMPC) de la EMA

👉 CONECT-e

👉 Dioscórides interactivo

✋ Dolça Revolució

👉 Eixarcolant

👉 Etnobotànica dels Països Catalans

👉 Flora Catalana

👉 Jardí botànic de Gombrén

👉 Natusfera

👉 Temas de Farmacognosia

👉 Viquipèdia


Aquesta entrada ha estat redactada a partir de la informació dels documents 1, 2 i 3 de la nostra bibliografia.