Avellaner

Corylus avellana L.

Altres noms: Avellanera, Vellaner

Arbust alt de fulla caduca de fins 8 m d’alçada, sovint dividit en múltiples troncs des de la base.

Les flors femenines apareixen en grups d'1 a 4 tancades per les bràctees de les gemmes i de les quals només sobresurten els estigmes vermells. Les flors masculines agrupades en aments pènduls de 3-9 cm (el moc de l'avellaner).

El fruit fa d'1,5 a 2 cm de diàmetre i està envoltat per un involucre carnós.

Les fulles són el·líptiques, amb el marge doblement dentat i acabades en punta, i d'un color verd clar i tenen el tacte aspre.


Castellà:	ablano, avellana (fruit), avellano, matu, nochizo
Família:	Betulàcies
Forma vital:	Macrofaneròfit
Part utilitzada:	L'escorça, les flors, les fulles i, ocasionalment, els fruits
Recol·lecció:	Fulles d'abril a setembre, fruits el setembre-octubre, la resta a l'hivern
Abundància:	Molt comuna
Localització:	Boscos de ribera i boscos caducifolis humits (avellanoses) a totes les comarques (0 - 1900 m).
Principis actius:	flavonoides, lípids (62% dels fruits), proteïnes (14% dels fruits), resina, sals, tanins, vitamines
Propietats:	antidiarreic, antipirètic, astringent, cicatritzant, remineralitzant, sudorífic, vasoconstrictor, venotònic
Aplicacions terapèutiques:	Les fulles tenen propietats vasoconstrictores i són indicades en trastorns venosos de les cames. Popularment també s'havia emprat per fer baixar la febre.
Preparació:	Decocció o tisana, emplastre, compresa, banys, infusió, tintura
Altres usos:	🥗 Cultivat a la Selva pels seus fruits comestibles. 🌱 Fer fum per espantar les abelles i poder treballar als ruscos, cremant la clova de l’avellana. 🏭 Descriuen la fusta d’avellaner com una fusta molt lleugera, utilitzada per fer mànecs d'eines.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Es diu que el nom derivaria de la ciutat d'Avella, a la Campània, on hi ha molts avellaners.