Sarriassa

Arum italicum Mill.

Altres noms: Herba del cremat, Orella d'ase, Peu de bou, Pota de vedella, Punta de rella, Rapa, Sàrria, Xarriassa, Xàrries, Xèrria

Fulles triangulars gruixudes de color verd fosc i amb els nervis de color blanquinós.

Els fruits madurs són baies de color vermell ataronjat, agrupades en una espiga d’uns 10 a 15 cm.

Castellà: Família: Forma vital: Part utilitzada: Recol·lecció: Abundància: Localització:	Aro, hoja de la culebra, jaro, rabiacana Aràcies Geòfit Els tubercles i les fulles. De setembre a gener el tubercle. De febrer a juliol les fulles. Molt comuna. Boscos de ribera, indrets humits i ombrívols.
Principis actius:	Fècules, saponines, glucòsids.
Propietats:	Cicatritzant, dermatològic, expectorant, purgant.
Aplicacions terapèutiques:	Antihemorroïdal. Per guarir ferides a l’anus. El seu ús intern està totalment desaconsellat i la seva comercialització com a droga vegetal està prohibida per la seva gran toxicitat. Tot i que el fruits són molt tòxics si es consumeixen, popularment se’n prepara un oli que es fa servir per malalties de la pell, punxades i picades; les fulles i el rizoma també es fan servir per als penellons, les cremades i els grans infectats, per les hemorroides.
Preparació:	Sempre en ús tòpic. Tant el tubercle com les fulles es feien servir per aplicar-los localment.
Altres usos:	💄 L'aigua destil·lada dels tubercles es fa servir per treure les taques de la pell.
Usos màgics, mitologia i curiositats:	📜 Del grec aron, nom d’una planta que es menjava i que no correspon a cap d’aquesta família.
Similars:	🌼 Sarriassa de muntanya (Arum maculatum): és semblant, però les fulles noves surten a la primavera i no tenen venes blanques; només es fa en boscos caducifolis molt humits de l’Albera, de la Garrotxa i del Ripollès, on és molt rara. Natusfera👈